Resultats de la cerca

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

La teoria de la simbiogènesi és original de Konstantin Mereschkowsky, el qual, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species 1926, proposà que els cloroplasts s’havien originat a partir d’un cianobacteri capturat per un protozou Tanmateix, la gran defensora i teoritzadora de la simbiogènesi fou Lynn Margulis, que en el seu llibre A Acquiring Genomes A Theory of the Origins of Species la considerà una força primària de l’evolució Encara que el nombre d’episodis de simbiogènesi que han deixat la seva empremta en la història evolutiva dels éssers vius és limitat, molts expliquen…

S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistemaimmune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels…

Una altra propietat important d’aquesta membrana és que permet l’agregació i la cohesió de cèllules veïnes per tal de formar teixits i òrgans Aquesta propietat és absent en els protozous, i ha permès l’aparició dels metazous en el curs de l’evolució En la membrana hom pot distingir dues capes d’uns 20 Å, separades per una de menys densa, d’uns 35 Å Els components principals de la membrana són lípids 25-40% i proteïnes 60-75%, però també hi pot haver glúcids en forma de glicoproteïnes o de polisacàrids Entre els lípids, els més típics són els fosfolípids, principalment la lecitina i la…

Llicenciat en medicina per la Universitat de Pavia 1944, inicià l’activitat científica a l’Institut Seroteràpic de Milà 1945-48, d’on fou director de recerca 1950-57 després d’una estada al departament de genètica de la Universitat de Cambridge 1948-50 Fou director dels departaments de genètica de la Universitat de Parma 1951-61, on fou professor extern, i de la Universitat de Pavia 1962-71 El 1971 s'incorporà a la universitat de Stanford Califòrnia EUA, com a professor al departament de genètica, que dirigí en 1984-88 Professor de la Medical School d’aquesta universitat fins el 1992 i emèrit…

Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…

Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…