Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
feromona
Biologia
Substància secretada a l’exterior per un organisme i que indueix en els seus congèneres una reacció característica.
Aquest terme fou creat el 1959 per A Butenandt i P Karlson per a designar els missatgers químics que afecten generalment el desenvolupament, la reproducció i el comportament Les feromones es diferencien de les hormones en el fet que aquelles són vessades cap a l’exterior, funcionen per mitjà d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós i, generalment, llur acció és molt específica aquest és el cas dels lepidòpters, les femelles dels quals emeten una feromona que només és captada pels mascles de la mateixa espècie
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
epiblast
Biologia
Capa exterior del blastoderma dels ocells de la qual derivaran l’ectoderma i el mesoderma.
medi intern
Biologia
Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges
transpiració
Biologia
Pas dels humors del cos (especialment de la suor) a l’exterior, a través de la pell.
axostil
Biologia
Filament axial de les espiroquetes situat a l’interior o a l’exterior de la paret cel·lular.
arquènteron
Biologia
Cavitat interna de l’embrió en estat de gàstrula; comunica amb l’exterior a través del blastòpor.
L’origen i el desenvolupament ulterior de l’arquènteron, sempre relacionat amb l’aparell digestiu, és diferent segons que hom consideri animals protostomats protostomat o deuterostomats deuterostomat
biofísica
Biologia
Física
Branca de la biologia i de la física que estudia els fenòmens físics lligats als sistemes biològics a tots els nivells (tant purament molecular, com cel·lular, com d’un organisme pluricel·lular sencer o, fins i tot, d’un ecosistema).
A nivell purament molecular interessen a la biofísica l’estat físic de les molècules enzims, vitamines, àcids nucleics, etc i l’estructura espacial d’aquestes, sovint molt important funcionalment, i també els bescanvis energètics entre molècules A nivell cellular l’objecte principal de la biofísica és també l’estructura espacial alternació de capes de proteïnes i lípids a les membranes, disposició de les cadenes respiratòries als mitocondris, els mecanismes d’obtenció d’energia, els bescanvis energètics amb l’exterior i els mecanismes d’autoregulació Passa semblantment a nivells…
celomoducte
Biologia
Zoologia
Conducte que, en els animals celomats, comunica el celoma amb l’exterior i sovint té una funció excretora.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina