Resultats de la cerca

Són sapròfits, paràsits o patògens d’animals, i d’algunes plantes Poden ésser cultivats en medis acellulars el desenvolupament dels paràsits és normalment extracellular No és coneguda amb exactitud la modalitat de reproducció que segueixen, per bé que hom suposa que sofreixen gemmacions i fragmentacions El gènere més important d’aquesta classe és el micoplasma, per bé que la classe inclou també Acholeplasma , que es desenvolupa bé en absència de colesterol, i Thermoplasma , que presenta l’òptim de creixement a 55°C de temperatura i a 2,0 de pH

La concentració d’ió sodi és elevada al líquid extracellular i baixa al citoplasma, a l’inrevés de la de l’ió potassi Per tal de mantenir constant i òptima la concentració d’ambdós ions, té lloc a la membrana polarització de membrana un transport enzimàtic transport actiu, a contragradient, de sodi vers l’exterior, i de potassi un ió per cada 2 o 3 de sodi vers l’interior, mitjançant l’energia fornida per la degradació de l’ATP, la qual cosa indica una relació de dependència amb la respiració cellular En bona part un 70% els mecanismes enzimàtics que actuen traient sodi i ingressant potassi…

Es produeix inserint un gen de l’organisme patogen en un fragment circular d’ADN bacterià, un plasmidi que actuï de vector Aquest fragment s’injecta intramuscularment, o bé es projecta sobre la pell mitjançant una pistola gènica, que l’impulsa amb força suficient perquè travessi la pell i es fixi en el teixit muscular Un cop el sistema ha entrat dins el nucli d’una cèllula, comença a produir els antígens necessaris per a provocar la immunitat, emprant el sistema transcripcional i traduccional de la cèllula hoste Aquests antígens són alliberats al medi extracellular o bé resten…

Segons la classe d’aliment o les condicions nutritives nutrició s’incorporen a la matèria viva per a ésser utilitzats amb funció plàstica reposició de matèria o energètica D’una manera general, hom pot dir que els enzims utilitzats pels animals són proteases, específiques per a les proteïnes, lipases, que degraden els greixos, i carbohidrases, que hidrolitzen els sucres Aquests enzims degraden les proteïnes a aminoàcids, els lípids a àcids grassos i alcohol, i els sucres de cadena llarga a disacàrids o monosacàrids En els animals celomats la digestió abraça tres sectors clarament definits…

Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base del coll La…

S'esdevé per mitjà de fenòmens elèctrics, de membrana, de tensió superficial, de pressió osmòtica, etc Segons els casos, caldrà distingir l’absorció per difusió simple difusió facilitada o per transport actiu

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…