Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
trisomia
Biologia
Estat genètic patològic caracteritzat per la presència d’un cromosoma supernumerari situat al costat del parell de cromosomes homòlegs del mateix tipus en totes les cèl·lules somàtiques.
Fenotípicament, es presenten diverses malformacions, sovint complexes, que varien segons el grup al qual pertany el cromosoma triplicat les més importants són la trisomia del cromosoma 13 o síndrome de Patau, la del 18 o síndrome d'Edwards i la trisomia del cromosoma 21 o síndrome de Dawn o mongolisme
dominància
Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se també…
penetració
Biologia
Percentatge d’idividus en els quals un gen, existent en tots ells, es manifesta fenotípicament.
Hom diu que la penetració és completa, o del 100%, quan el caràcter que correspon al gen es manifesta sempre en els altres casos la penetració és incompleta La penetració depèn de les condicions ambientals en què es desenvolupa l’individu i dels seus antecedents genètics
penetrància
Biologia
Freqüència, expressada en tant per cent, amb què un gen present en un conjunt d’individus es manifesta fenotípicament.
pseudodominància
Biologia
Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.