Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
mapa de predeterminació
Biologia
Diagrama en el qual hom indica el futur destí de cadascuna de les parts de l’embrió.
Aquests mapes són fets, especialment, durant la blàstula a fi de poder interpretar correctament la gastrulació i hom utilitza, per a llur elaboració, tècniques de marcada amb colorants vitals
panmixi
Biologia
Manca de selecció en l’aparellament entre els individus de diferent sexe d’una població.
En genètica de poblacions, hom considera que una població és panmíctica quan tots els individus parteixen de la mateixa probabilitat d’aparellament, quan els aparellaments són fets a l’atzar, totes les parelles tenen la mateixa fecunditat i tots els descendents la mateixa viabilitat
mutacionisme
Biologia
Teoria de l’evolució formulada per De Vries l’any 1900 segons la qual els éssers vius han evolucionat a través d’unes grans mutacions aparegudes en línies pures, sense intervenció de la selecció natural ni de l’herència dels caràcters adquirits.
El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius
superfemella
Biologia
Individu portador d’una anomalia en els cromosomes sexuals.
El seu nombre cromosòmic és de 47, és a dir, 44 autosomes més XXX Posseeixen caràcters femenins normals o encara més marcats que no pas les femelles normals En estudis fets en Drosophila melanogaster hom ha demostrat que les superfemelles no apareixen com a intersexuals, sinó com a supersexuals estèrils
síndrome XYY
Biologia
Medicina
Trisomia que afecta l’espècie humana i que es caracteritza per la presència de dos cromosomes Y i un cromosoma X, juntament amb la dotació normal d’autosomes (47,XYY).
Les persones afectades per aquesta síndrome tenen diferenciació masculina, una alçada superior a la mitjana, generalment més de 180 cm, i una intelligència menor a la mitjana Estudis fets en institucions penitenciàries han relacionat la manifestació d’aquesta síndrome amb comportaments antisocials Molts dels afectats, però, no manifesten cap tipus de comportament antisocial i porten vides perfectament normals Té una incidència d’1 de cada 1 000 homes nascuts vius
Albert Calmette
Biologia
Bacteriòleg occità.
Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895
Jan Swammerdam
Biologia
Naturalista holandès.
Estudià a Leiden i dedicà una gran part de la seva vida a les observacions microscòpiques, comentades en forma de notes, que encara eren inèdites a la seva mort Quan les publicà el seu compatriota Boerhaave 1737, sorprengueren el món culte, que hi trobà no sols descripcions de fets desconeguts, sinó interpretacions curioses, com la de la presència en miniatura de l’ésser adult en l’ou de la mare, teoria compartida per Vallisnieri i altres autors i coneguda amb el nom de preformacionisme
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
darwinisme

Diversificació del bec dels pinsans deguda a l’alimentació i hàbitat diferents i afavorida per l’aïllament insular
© fototeca.cat
Biologia
Teoria de l’evolució, l’essència de la qual és exposada principalment en dos dels llibres de Darwin, On the Origin of Species
...(1859) i The Descent of Man
... (1871).
En el primer presenta el cas de l’evolució general i desenvolupa la teoria de la selecció natural, assenyalant un seguit de fets observats en la natura, dels quals treu dues conclusions principals bé que es dóna la tendència de tots els organismes a augmentar en una progressió geomètrica, hom pot comprovar que el nombre d’individus d’una espècie determinada resta més o menys constant ja Linné havia calculat que si una planta anual produís tan sols dues llavors —no hi ha cap planta tan poc productiva— i aquesta cadena continués en la mateixa proporció, al cap de vint anys hi…
mosaic
Biologia
Organisme o teixit, derivat d’un sol zigot, que, per fets esdevinguts després de la fecundació, mostra pel cap baix dues línies cel·lulars amb cariotips distints (numèrics o estructurals).