Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fibra
Biologia
Cadascun dels elements en forma de fus o filament que ocorre en els teixits animals.
Aquest element pot ésser una cèllula allargada, una substància fibrosa, un conjunt de cèllules en filera, etc Entre els principals tipus de fibres hi ha la fibra adrenèrgica, la collàgena, la colinèrgica, l'elàstica, la muscular múscul, la nerviosa nervi, la de Purkinje i la de Sharpey
fibra colinèrgica
Biologia
Fibra nerviosa, el mitjancer sinàptic de la qual és l’acetilcolina.
Són colinèrgiques les fibres preganglionars i postganglionars del sistema nerviós autònom, les postganglionars parasimpàtiques, algunes de postganglionars simpàtiques i les que estableixen sinapsi amb les plaques motores dels músculs
fibra adrenèrgica
Biologia
Fibra postganglionar del sistema nerviós simpàtic, el mitjancer sinàptic de la qual és la noradrenalina.
acetilcolina
Biologia
Mitjancer químic en la transmissió de l’impuls nerviós.
És alliberada en les terminacions de les fibres nervioses colinèrgiques quan hi arriba l’estímul nerviós, i, en provocar la despolarització de la membrana cellular, fa possible la propagació d’aquest estímul fins a una nova fibra nerviosa o fins a la placa motriu d’una fibra muscular Després de la despolarització, l’acetilcolina és immediatament hidrolitzada dins la fibra per acció de la colinesterasa
conductibilitat
Biologia
Capacitat d’una fibra muscular de transmetre a una fibra contigua els impulsos que li arriben.
La conductibilitat és màxima en les fibres del sistema de conducció del cor
llindar
Biologia
Psicologia
Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
El llindar varia, segons el tipus de cèllula que s’ha d’excitar fibra muscular, cèllula nerviosa, etc, les condicions de la cèllula temperatura, estat de repòs o fatiga, etc i la natura de l’estímul elèctric, acústic, lluminós, etc
Rudolf Albert von Kölliker
Biologia
Fisiòleg anatomista suís.
Fou professor a Würzburg Gran coneixedor de l’estructura microscòpica dels éssers vius, féu estudis sobre la fibra muscular llisa i les cèllules sexuals A més d’històleg, fou un dels iniciadors de l’embriologia comparada i un excellent zoòleg Escriví, entre altres obres, Mikroskopische Anatomie 1850- 54
operó
Regualció de la síntesi enzimàtica mitjançant un repressor proteic sintetitzat a partir de la informació del gen operador, l’operó resta inactiu
© Fototeca.cat
Biologia
Regió cromosòmica que conté un cert nombre de gens estructurals i un d’operador que els activa.
Aquests gens són responsables de la síntesi ordenada d’un grup d’enzims de funció relacionada com és un sistema enzimàtic L’operó sintetitza una fibra llarga i contínua d’ARN missatger, de tal manera que se sintetitzen tots els enzims necessaris per al sistema o bé no se'n sintetitza cap
mioblast
Biologia
Cèl·lula embrionària, d’origen mesodèrmic, precursora de la fibra muscular.
motilitat
Biologia
Propietat de la major part dels organismes vius que els permet de moure’s espontàniament o en resposta a estímuls de diversa mena.
La motilitat permet d’assegurar moviments susceptibles d’engendrar la locomoció, el tropisme, les taxis, les cinesis, etc, i ha tingut un paper molt actiu en l’evolució de la matèria viva La motilitat té una àmplia gamma de possibilitats al llarg de l’escala zoològica i presenta una successiva complexitat, que va des dels moviments intracellulars i cellulars fins a la locomoció animal El moviment intracellular tradueix la vitalitat de la matèria viva en oposició a la matèria inerta, com és el cas del moviment intens dels cromatòfors dels bacteris El moviment cellular pot ésser de diferents…