Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
giàrdia
Biologia
Gènere de protozous flagel·lats, el més conegut dels quals és la Giardia lamblia, que segons les condicions es troba en estat de trofozoït o de cist.
Els primers són fàcilment identificables flagellats piriformes, simètrics amb la part anterior més ampla, de 6 a 10 μm d’amplada per uns 20 de llarg, amb 8 flagels que li donen mobilitat Els cists són ovalats i són proveïts d’una membrana molt refringent S'adhereix a la mucosa intestinal de l’home i del porc per mitjà d’uns òrgans suctors, i la seva infecció és, llevat de casos greus, asimptomàtica lambliasi
mastigosoma
Biologia
Petit corpuscle intercel·lular situat generalment prop de la membrana cel·lular, el qual origina un flagel i en dirigeix els moviments.
Es forma a partir del centrosoma, i sovint és doble Hom el troba en els ciliats i els flagellats
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
fornicats
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats unicel·lulars heteròtrofs i flagel·lats.
N’hi ha que són mancats completament de mitocondris o els presenten molt reduïts N’hi ha de vida lliure i de paràsits, entre els quals cal destacar Giardia intestinalis , un important paràsit de l’intestí humà
monadal
Biologia
Que té l’estructura pròpia dels organismes unicel·lulars flagel·lats.
digestió de la cel·lulosa
Biologia
Descomposició de la cel·lulosa (cel·lulosòlisi).
No pot ésser duta a terme autonòmicament per gairebé cap metazou, ja que el tracte intestinal és deficient en enzims capaços d’atacar polisacàrids altres que els bastits sobre lligams α-1,4 Per contra, molts bacteris posseeixen cellulases que poden hidrolitzar la cellulosa trencant l’enllaç de la cellobiosa També alguns protozous, fongs inferiors i fins i tot algunes larves d’insectes tenen enzims cellulosolítics En el cec dels remugadors habita una nombrosa població de bacteris simbionts, que possibilita la digestió de la matèria vegetal ingerida En el recte dels tèrmits i d’altres insectes…
malawimonàdids
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats format per unicel·lulars flagel·lats heteròtrofs de vida lliure.
parabasàlids
Biologia
Grup taxonòmic d’excavats constituït per protozous flagel·lats la majoria dels quals simbiòtics amb animals.
Tenen els flagels ordenats en un o més grups que es localitzen a prop de l’extrem anterior de la cèllula i són mancats de mitocondris
membrana ondulant
Biologia
Membrana plasmàtica que serveix per a unir el flagel de determinats protozous flagel·lats a la membrana citoplasmàtica, com en el cas del tripanosoma.
cinètida
Biologia
Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures (bacteris, ciliats, flagel·lats), amb el qual es poden desplaçar en llur medi ambient, orientant-se per estímuls físics o químics.
La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses