Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…
Anna Veiga i Lluch

Anna Veiga i Lluch
© Universitat de Vic
Biologia
Biòloga especialista en embriologia i reproducció assistida.
Llicenciada 1979 i doctorada 1991 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és especialista en l’estudi preimplantacional dels embrions Ha estat directora del Laboratori de Fecundació in Vitro del Departament de Medicina de la Reproducció de l’Institut Universitari Dexeus 1982-2004, on des del 2005 és directora del Servei de Medecina Reproductiva Des del 1998 és coordinadora del curs de Biologia Reproductiva i de Tècniques de Reproducció Assistida de la mateixa institució junt amb la Universitat Autònoma de Barcelona Del 2005 al 2008 dirigí el grup de recerca sobre cèllules mare de l’European…
William Bateson
Biologia
Biòleg anglès, un dels capdavanters de les investigacions sobre l’herència.
Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913
Richard Dawkins

Richard Dawkins
© RichardDawkins.net/Mike Cornwell
Biologia
Nom amb el qual és conegut el biòleg britànic Clinton Richard Dawkins.
Fill d’un oficial de l’exèrcit, a vuit anys anà a la Gran Bretanya amb la seva família Estudià biologia al Balliol College d’Oxford, on es graduà el 1962 i tingué com a mestre Nikolaas Tinbergen , el qual exercí una gran influència sobre el seu pensament Doctorat el 1966, s’especialitzà en etologia Del 1967 al 1969 fou professor adjunt a la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA Des del 1970 exerceix la docència a la Universitat d’Oxford, on del 1995 al 2008 fou Simonyi Professor for the Public Understanding of Science, càtedra dedicada especialment a la divulgació de la ciència…
John Sulston
Biologia
Bioquímic britànic.
Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner i Robert Horvitz en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran…
Henry Hallet Dale
Biologia
Fisiòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Cambridge i al Saint Bartholomew's Hospital de Londres Dirigí els Wellcome Physiological Research Laboratories 1904-14, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre la composició i els efectes del sègol banyut i sobre l’acció de la histamina en el xoc quirúrgic i en l’anafilaxi El 1914 fou nomenat cap del departament de bioquímica i farmacologia del Medical Research Council i, posteriorment, director del National Institute for Medical Research 1928-42 El 1936 rebé, juntament amb Otto Loewi, el premi Nobel de medicina i fisiologia pels seus treballs sobre…
Ian Wilmut
Medicina
Biologia
Genètica
Embriòleg i genetista britànic.
Es doctorà a la Universitat de Cambridge l’any 1971, on, com a resultat de la seva recerca, hom obtingué per primera vegada un vedell a partir d’un embrió congelat El 1973 es traslladà a Edimburg, on dirigí el departament d’expressió gènica i desenvolupament de l’Institut Roslin Expert en clonació, es donà a conèixer mundialment per haver estat el cap de l’equip que l’any 1986 aconseguí la clonació de l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d’una cèllula adulta L’any 2008 anuncià que abandonava les tècniques de clonació per transferència nuclear utilitzades amb Dolly per afegir-se a…
Josep Maria Camarasa i Castillo
Biologia
Biòleg.
Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona i diplomat en ecologia vegetal a la Université des Sciences et Techniques du Languedoc Montpeller És membre de diferents societats científiques catalanes i internacionals, entre d'altres, la Society for the History of Natural History, la Institució Catalana d'Història Natural, la Societat Catalana de Biologia –de la qual ha estat secretari general 1979-81–, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori –soci fundador 1977– i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica –fundador i primer president en 1991-93–…
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…
Greta Thunberg

Greta Thunberg
Biologia
Activista pel medi ambient sueca.
Aconseguí notorietat als quinze anys amb la publicació d’un article sobre política de medi ambient al Svenska Dagbladet maig del 2018, un dels principals diaris suecs L’agost del 2018 convocà una vaga d’escolars pel clima amb un considerable suport a Suècia El moviment agafà aviat una dimensió internacional que, amb el nom de Fridays for Future, el 18 de març de 2019 aconseguí una mobilització arreu del món en la qual participaren uns dos milions de persones i que es repetí els mesos següents Cap visible del moviment que, tanmateix, no té una organització jeràrquica, Thunberg…