Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
forma
Biologia
Categoria infrasubspecífica que indica petites variacions morfològiques.
En zoologia equival ben bé a la varietat, i en botànica és considerada inferior a aquestes
forma L
Biologia
Tipus de desenvolupament que presenten alguns bacteris caracteritzats per llur mida reduïda, la qual cosa fa que, en condicions de cultiu especials, puguin travessar els filtres de porcellana.
Reben aquest nom pel fet d’haver estat trobats i descrits per primera vegada als laboratoris Lister de Londres
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…
osteoblast
Biologia
Forma jove de cèl·lula òssia responsable de la formació i calcificació de la substància intercel·lular dels ossos.
És d’origen mesenquimàtic i es troba en el teixit conjuntiu i en el cartilaginós en procés d’ossificació Té una forma ovalada i un nucli molt ben diferenciat És una cèllula molt adaptada a una gran activitat metabòlica És remarcable la seva capacitat de formació de fosfatases alcalines, les quals augmenten en tots aquells trastorns caracteritzats per una major activitat osteoblàstica, com en el cas de la malaltia de Paget
tiobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les tiobacteriàcies, amb cèl·lules en forma de bacils allargats.
Hom els troba en basses i estanys d’aigua poc moguda en forma d’agregats, de poques cèllules, de coloracions blanc groguenques degudes al sofre No són mòbils
metamielòcit
Biologia
Forma de transició dels mielòcits, intermèdia entre aquests i els leucòcits granulosos, de nucli igual al d’aquests darrers, però sense ésser lobulat.
És la forma mielocítica en la qual comença el polimorfisme nuclear
solc neural
Biologia
Estructura embrionària en forma de solc formada per cèl·lules neuroepitelials, precursora del sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal).
El solc neural es forma pel plegament de la placa neural, que prové d’un engruiximent de l’ectoderm dorsal que es produeix al final de la gastrulació El solc neural es va tancant fins a formar el tub neural , en un procés anomenat neurulació
anaerobiosi
Biologia
Forma de vida, descoberta per Pasteur en estudiar la fermentació butírica, dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o…