Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
nomenclatura binària
Biologia
Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.
Fins que foren coneguts tots els mecanismes dels gèneres i de les espècies, hom no pogué establir les bases de la nomenclatura Linné n'establí les bases en els seus llibres Systema naturae 1735 i Species plantarum 1753 Cada ésser té un nom per al gènere, el qual és un mot llatí o llatinitzat que hom escriu en cursiva i en majúscula, i un nom per a l’espècie, que és un mot llatí o llatinitzat que recorda alguna de les característiques de l’espècie o bé és un nom de la persona que ha descobert l’espècie, un nom geogràfic o un nom compost, que hom escriu en cursiva i en minúscula
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
arcangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de cèl·lules perdurables, diferents dels cists típics, i cossos fructífers, irregularment inflats o corbats, que viuen en la matèria orgànica, al mugró de diversos mamífers i sobre els líquens.
Comprèn només dos gèneres Archangium i Stelangium
gènere
Biologia
Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l’espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.
Hi ha gèneres unispecífics, que comprenen una sola espècie
espiroquetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals que atenyen de 30 a 500 μ i tenen un axostil molt clar que forma una veritable cresta envoltant el cos.
Són sapròfites, sense individus paràsits La família comprèn els gèneres Spirochaeta, Saprospira i Leptospira
hifomicrobiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels hifomicrobials proveïts de filaments.
Comprèn els gèneres Rhodomicrobium i Hyphomicrobium , que habiten en el sòl i en l’aigua dolça
clamidobacteriàcies
Biologia
Família de clamidobacterials
integrada per bacteris que es multipliquen per conidis amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina, sovint amb falses ramificacions.
Són propis de les aigües dolces riques en matèria orgànica Els gèneres més importants són Sphaerotilus i Leptothrix
siderocapsàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de forma de bacil curt, mòbils per flagel·lació polar, gramnegatius i no esporulats.
En conjunt són bacteris aquàtics, abundants en aigües riques en ferro i magnesi Inclou, entre altres, els gèneres Ferrobacillus i Siderocapsa
nitrobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, autòtrofs, que comprèn individus que habiten en el sòl i transformen l’amoníac en nitrits i nitrats assimilables pels vegetals.
Hom en coneix set gèneres cinc oxiden l’amoníac Nitrosomonas, Nitrosococcus, Nitrospira, Nitrosocystis i Nitrosoglea , i dos els nitrits Nitrobacter i Nitrocystus
treponematàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les espiroquetals en forma espiral, de 4 a 16μ de llargària, que es belluguen evolucionant com un filaberquí i són desproveïts de cilis i de flagels.
De tota la família, hom ha reeixit a cultivar-ne unes quantes espècies Els tres gèneres que la formen són Treponema, Borrelia i Leptospira