Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb…
Víctor Babes
Biologia
Metge i microbiòleg romanès.
Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis
bartonel·la
Biologia
Gènere de rickèttsies paràsites de l’home i ocasionalment d’altres mamífers, de la família de les bartonel·làcies.
En general viuen als glòbuls de la sang o als epitelis dels vasos sanguinis Bbacilliformis causa la bartonellosi a l’home
sistema reticuloendotelial
Biologia
Conjunt de cèl·lules que formen el teixit reticular i l’endoteli dels vasos capil·lars del fetge, melsa i òrgans limfàtics.
Aquestes cèllules tenen una acusada funció fagocitària i intervenen en la distribució dels glòbuls vermells, en la producció dels pigments biliars i en la defensa immunitària de l’organisme
fórmula leucocitària
Biologia
Proporció i nombre respectiu dels diversos tipus de glòbuls blancs de la sang.
Antonie van Leeuwenhoek
Biologia
Física
Òptic i naturalista holandès.
Autodidacte, molt ben dotat per a les ciències d’observació, féu nombrosos descobriments infusoris, bacteris, glòbuls de la sang, etc utilitzant microscopis d’una sola lent, que ell mateix construïa El 1722 acabà de publicar les seves Opera omnia , formades per les 400 comunicacions que havia enviat a la Royal Society i a l’Académie des Sciences
resistència globular eritrocítica
Biologia
Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, la introducció dins unes solucions salines més o menys concentrades.
Aquesta propietat de no hemolitzar-se és més acusada que la del sèrum salí fisiològic
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…
factor Rh
Biologia
Substància continguda en els glòbuls vermells de la sang del 85% dels individus i descoberta el 1940 per K. Landsteiner i A.S. Wiener en el simi Macaca rhesus, del nom del qual Rh és l’abreviatura.
El factor Rh ha permès d’establir el sistema Rh de classificació dels grups sanguinis
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…