Resultats de la cerca

Professor a Harvard durant molts anys, és conegut pels seus descobriments de plantes i per les seves descripcions d’ocells típics dels EUA

Establert als EUA des del 1947, fou professor a la Universitat de Harvard 1949 És autor de treballs bàsics sobre les modificacions energètiques de l’orella interna que expliquen el mecanisme de transmissió de l’audició, pels quals li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia 1961

Estudià a la Universitat d’Illinois Després d’uns quants anys d’estudi i d’investigacions, a l’estació experimental de Connecticut, sobre l’herència en el blat, el tabac i la patata, esdevingué professor a Harvard 1914 Escriví Mankind at the Crossroads 1914 i Heredity and Human Affairs 1927

Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits

Especialitzat en el camp de la psicofísica i professor a Harvard des del 1938, és autor de la teoria psicofísica que porta el seu nom, fundada en l’apreciació quantitativa directa de la intensitat de l’estimulació que permet d’establir escales de relació o subjectives , en oposició a les escales de la psicofísica de GTFechner

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Professor de neurofisiologia a la Harvard Medical School, estudià amb DHHubel els mecanismes de l’anàlisi de la informació en l’escorça visual del cervell, i les manipulacions precoces del sistema visual utilitzades com a mitjà per a desxifrar les regles del seu desenvolupament El 1983 esdevingué cap del laboratori de neurobiologia de la Rockefeller University, de la qual fou nomenat president el 1992 i president emèrit el 1998 Li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia del 1981 juntament amb DHHubel i RWSperry

El 1846 marxà als EUA, on professà al Lowell Institute de Boston A partir del 1848 ensenyà zoologia i geologia a Harvard, on creà el Museum of Comparative Zoology 1859 És autor de Selecta genera et species piscium 1829, Recherches sur les poissons fossiles 1833-44 i Études critiques sur les mollusques fossiles 1840-45 En els seus Études sur les glaciers 1840 mostrà, mitjançant observacions fetes a Suïssa i a Escòcia, que certes glaceres havien tingut un desenvolupament molt més ampli en el passat, i en deduí el concepte de glaciació

Es llicencià a la Universitat de Princeton i es doctorà en medicina a la Universitat de Harvard el 1937 Fou professor en diferents universitats dels Estats Units i dirigí i després presidí el prestigiós Memorial Sloan-Kettering Center de Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units Entre les seves obres, algunes de les quals es consideren llibres clàssics de la biologia, destaquen Les vides d’una cèllula Notes d’un observador de la biologia 1974, La medusa i el cargol Més notes d’un observador de la biologia 1974 i La ciència més jove Notes d’un observador de…

Estudià amb AN Kolmogorov Els seus treballs sobre espais lineals normals han estat el fonament d’aplicacions en anàlisi funcional de diverses branques matemàtiques Professor a l’Acadèmia de Ciències de l’URSS 1935-41 i des d’aquest any de la Universitat Estatal de Moscou, el 1960 fundà l’Institut de Física Biològica i, basant-se en aplicacions matemàtiques, emprengué recerques en el camp de la fisiologia cellular És autor de Funcions automòrfiques i la teoria de les representacions 1962 i de Mecanismes de morfogènesi a les estructures cellulars 1977, entre d’altres En 1989-90 exercí la…