Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes…
prototròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament un element químic simple, el qual intervé així en el metabolisme.
Les plantes aeròbies són prototròfiques respecte a l’oxigen, com determinats bacteris ho són respecte al nitrogen o al sofre
pangènesi
Biologia
Teoria impulsada per Darwin l’any 1868 que proposava que cada part del cos era representada per una partícula (gèmmula) que hom trobava a la sang.
La gèmmula es dividia tal com ho fan les cèllules i passava a les cèllules reproductores, a les quals transmetia de generació en generació els caràcters que defineixen l’espècie
vista
Biologia
Sentit animal integrat per òrgans de molt diferent constitució i funcionament capaços no solament de captar la llum i la seva intensitat, sinó també de reproduir la imatge de l’objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
Els òrgans de la vista són els ulls i els ulls composts, que en principi són omatidis reunits, i hom no pot considerar que ho siguin altres òrgans fotoreceptors, com els estigmes i els ocels, que només capten llum i variacions de la seva intensitat
autoreproducció
Biologia
Duplicació sincrònica de les estructures cel·lulars.
Representa la facultat que tenen els organismes vivents d’assimilar biomolècules idèntiques a les ja existents i d’organitzar-les en estructures complexes Els orgànuls cellulars es multipliquen per autoreproducció també ho és la multiplicació vegetativa de les plantes Contràriament, els virus requereixen una cèllula hoste per a poder reproduir-se
distància genètica
Biologia
Índex de les diferències genètiques entre dos individus o dues poblacions.
Hom la concreta en la probabilitat que un caràcter triat a l’atzar entre un cert nombre de caràcters sigui present en dos individus, no ho sigui en les dues poblacions a què pertanyen, o, a l’inrevés, que el presentin les dues poblacions, però que no el tinguin els dos individus considerats
agamogènesi
Biologia
Desenvolupament d’un individu haploide o diploide a partir d’una única cèl·lula, sense cap necessitat de fecundació.
En els organismes unicellulars pot realitzar-se de tres maneres per fissió o divisió en dues parts aproximadament iguals, per gemmació d’una part que es constreny i se separa o per fissió múltiple del nucli, que es divideix diferents vegades i, en acabat, ho fa el citoplasma el mateix nombre de cops
micobacteri
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels actinomicetals, de la família de les micobacteriàcies, format per bacteris grampositius, immòbils i aerobis.
Inclou espècies sapròfites del sòl i dues espècies patògenes el bacil de Koch és l’agent causal de la tuberculosi, i el bacil de Hansen ho és de la lepra Els micobacteris es distingeixen dels altres bacteris perquè presenten alcoholoacidoresistència La majoria de micobacteris habiten en el sòl, on són importants perquè destrueixen la matèria orgànica
activador
Biologia
Proteïna que actua de regulador positiu de la transcripció.
Promou la transcripció del gen que regula i ho fa unint-se de manera específica al promotor i a l’ARN-polimerasa Aquesta doble unió situa l’ARN-polimerasa al lloc d’inici de la transcripció, la qual cosa n'impulsa la iniciació En els organismes eucariotes, la seqüència d’ADN a la qual s’uneix l’activador és l’intensificador
reflex d’acomodació de l’ull

Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina