Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
efecte Purkinje
Biologia
Variació de la sensibilitat de l’ull humà al llarg de l’espectre lluminós, en funció de la intensitat lluminosa que l’impressiona.
La sensibilitat és màxima per a la llum blava quan la illuminació és inferior a 1 lux, i per a la llum groga si la illuminació és normal de 100 a 1 000 lux
biòtop
Biologia
Espai ocupat per una biocenosi.
Pot tenir uns límits nets o més o menys difusos Les seves característiques ecològiques composició del medi, illuminació, temperatura, etc poden ésser homogènies, o més o menys diversificades en un cert nombre de residències ecològiques El biòtop i la biocenosi que l’ocupa són lligats per interrelacions múltiples i constitueixen un ecosistema
eficàcia lluminosa relativa
Biologia
Física
Per a una radiació monocromàtica, quocient entre el flux energètic corresponent a la radiació de màxima eficàcia i el de la radiació considerada, de manera que en tots dos casos hi hagi més sensacions lluminoses de la mateixa intensitat.
L’eficàcia lluminosa relativa varia segons la longitud d’ona i les condicions de visió, i també per a cada individu per això la CIE Comissió Internacional per a la Illuminació ha normalitzat unes corbes per a un ull mitjà i amb unes condicions normals de llum visió fotòpica, o bé amb poca llum visió escotòpica
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…
visió mesòpica
Biologia
Visió que té lloc en condicions d’il·luminació intermèdies entre les de la visió escotòpica i les de la visió fotòpica.
fotopia
Biologia
Física
Visió que té lloc quan hi ha nivells d’il·luminació elevats i en la qual intervenen essencialment els cons de la retina.
visió fotòpica
Biologia
Visió que té lloc quan hi ha nivells d’il·luminació elevats i en la qual intervenen essencialment els cons de la retina.
La sensibilitat lluminosa de l’ull és donada per una corba normalitzada per la CLE per a aquest tipus de visió
visió escotòpica
Biologia
Visió que té lloc quan els nivells d’il·luminació són baixos i en la qual intervenen essencialment els bastonets de la retina.
La sensibilitat lluminosa de l’ull amb visió escotòpica és diferent de la corresponent a la visió fotòpica, per això hi ha una altra corba normalitzada per a aquestes condicions, que és, però, molt poc emprada
dimorfisme
Biologia
Tipus de polimorfisme en què es donen dues formes distintes per llur morfologia externa dins una determinada espècie vegetal o animal.
Hom parla de dimorfisme sexual quan aquestes dues formes es corresponen amb tots dos sexes Es dóna tant en plantes com en animals, però en aquests darrers els exemples són més característics En moltes espècies animals dioiques el mascle i la femella tenen un aspecte diferent, i això és degut als caràcters sexuals secundaris, els quals es manifesten després de la maduresa sexual, afavorint el comportament sexual Sovint el dimorfisme sexual només es presenta a l’època de zel, i té per objecte de facilitar el reconeixement entre ambdós sexes i la selecció sexual Pot presentar-se en un grau…
bioluminescència
bioluminiscència Escifomeduses Aurelia aurita luminiscents
© Fototeca.cat
Biologia
Emissió de llum per part dels éssers vius.
Hom troba aquesta particularitat en representants de grups taxonòmics diversos, però generalment es tracta d’organismes marins, sobretot bentònics bacteris sapròfits sobre peix mort, fongs, dinoflagellats responsables de la fosforescència de la mar, invertebrats diversos i, entre els vertebrats, diversos peixos, principalment abissals En alguns casos, la lluminositat no és pròpia, sinó deguda a bacteris lluminosos simbiòtics, allotjats en punts especialment adaptats fotòfors La llum emesa és predominantment blavosa, verdosa o groga La bioluminescència és un procés bioquímic d’…