Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
paraplasma
Biologia
Part inerta de la cèl·lula viva, per oposició a la part activa o citoplasma
.
Comprèn els vacúols i les inclusions citoplasmàtiques de reserva Alguns autors hi inclouen també la membrana cellular
inclusió
Biologia
Cadascuna de les partícules o estructures que hi ha en el citoplasma cel·lular (paraplasma).
Les principals inclusions són el resultat de processos metabòlics de la cèllula, com els grans de midó i de glucogen, els grànuls vitellins i de secreció, les gotes de greixos, els cristalls de natura inorgànica, els vacúols, etc
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició
sideroblast
Biologia
Cèl·lula immadura (normoblast amb inclusions de ferro) de la medul·la òssia.
La proporció normal és de 30 a 50%, però el seu nombre augmenta en l’anèmia perniciosa, en les anèmies sideroacrèstiques i en l’anèmia aplàstica, i disminueix en casos d’eritropoesi ferropènica
ou
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ous_de_granota.jpg)
Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o…
protoplast
Biologia
Part de la cèl·lula metabòlicament activa, constituïda pel seu contingut plasmàtic total, amb les inclusions.
És considerada com a unitat biològica fonamental, separadament de la paret cellular
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags…
cèl·lula
![](/sites/default/files/media/FOTO3/cellula_animal.jpg)
Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
metaplasma
Biologia
Conjunt d’inclusions constituït principalment per proteïnes filiformes que es formen en la cèl·lula durant la seva diferenciació, com ara les miofibril·les de les cèl·lules musculars o les neurofibril·les de les cèl·lules nervioses.
cèl·lula oclusiva
Biologia
Botànica
Cadascuna de les dues cèl·lules que flanquegen l’estoma, les quals contenen generalment molts cloroplasts i inclusions de midó i regulen, mitjançant variacions de turgència, l’obriment i el tancament de l’estoma.