Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
inducció
Biologia
Botànica
Iniciació d’un procés fisiològic (germinació, floració, etc) determinada per un estímul (fotoperíode, fitohormones, etc).
inducció
Biologia
Procés que orienta la diferenciació de les cèl·lules embrionàries i controla la forma definitiva de l’embrió a partir d’un centre organitzador
.
inducció assimiladora
Biologia
Inducció que actua sobre un teixit no diferenciat.
És dóna en els empelts artificials
evo-devo
Biologia
Branca de la biologia que compara els processos de desenvolupament embrionari dels diferents grups d’animals per determinar la relació filogenètica ancestral d’aquests organismes i establir com han evolucionat els processos de desenvolupament.
Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha estat el del…
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
organogènesi
Biologia
Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.
El punt de partida de l’organogènesi és la inducció primària, que comença estimulant la formació del sistema nerviós, el notocordi i els somites En el seu decurs se succeeixen les induccions secundàries, sovint concatenades i subordinades les unes a les altres en la formació d’òrgans múltiples o de llurs parts fonamentals Acabada l’organogènesi i, amb ella, el desenvolupament embrionari, pot tenir lloc la desclosa i el començament de la vida larvària, o bé començar el període fetal en els de desenvolupament directe
inductor
Biologia
Cadascuna de les substàncies secretades pel centre organitzador que controlen la inducció embrionària.
Llur síntesi i manera d’actuar resten encara poc conegudes