Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Maria dels Àngels Ferrer i Sensat
Biologia
Naturalista i educadora.
Filla de Rosa Sensat i Vila Estudià per mestra i després ciències naturals a la Universitat de Barcelona Exercí la docència com a professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà de Catalunya, entre els quals l’Institut Escola, i a Madrid Fou directora de l’institut Infanta Isabel de Barcelona 1966-74 Escriví Natura I 1969 i Natura II 1970, entre altres obres
Jan Evangelist Purkinje
Biologia
Fisiòleg txec.
Professor a Breslau i a Praga, on fundà sengles instituts d’investigació, destacà per les seves investigacions citològiques descobriment del nucli en l’ou dels ocells, aplicació del micròtom, invenció del terme protoplasma 1839, descripció de les cèllules de Purkinje de l’escorça del cerebel, de les fibres de Purkinje o fibres musculars modificades del cor, etc i pels seus treballs de fisiologia, com l’acció del pàncrees en la digestió de les proteïnes i sobretot els estudis sobre la visió partint de les teories de Goethe
Albert Calmette
Biologia
Bacteriòleg occità.
Professor de bacteriologia i director dels Instituts Pasteur de Saigon 1891 i Lilla 1894, fou una de les grans figures de l’escola de microbiologia francesa Entre les seves nombroses aportacions a la profilaxi, la diagnosi i el tractament de les malalties infeccioses, cal esmentar els treballs fets juntament amb Guérin referents al bacil atenuat de la tuberculosi i a la vacunació preventiva contra aquesta malaltia vacuna BCG, 1926 Altres treballs seus es refereixen als sèrums contra les picades de serps i contra la pesta 1895
Nicolaj Ivanovič Vavilov
Biologia
Botànica
Botànic i genetista rus.
Estudià agricultura a Rússia i a Anglaterra S'interessà per la variabilitat genètica, especialment la de les plantes cultivades, i aportà prou arguments per tal d’establir-ne la llei de les sèries homòlogues 1920-22 els seus treballs sobre l’origen geogràfic, la selecció natural i l’aclimatació de les plantes cultivades 1926 tingueren un gran ressò Fundà un seguit d’instituts de botànica aplicada reunits després sota el nom d’Acadèmia Lenin de Ciències Agràries Enfrontat amb TD Lysenko, que l’acusà d’obstaculitzar la producció agrícola, fou empresonat i desterrat 1940
bioètica
Biologia
Filosofia
Medicina
Estudi interdisciplinari dels problemes creats pel progrés biològic i mèdic, tant a nivell microsocial com a nivell macrosocial, i llur repercussió en la societat i en el seu sistema de valors, tant en el moment present com en el futur.
Les diferències entorn del que és o no ètic i l’abast de les decisions expliquen el desig de voler assegurar un “corpus” legislatiu que reculli allò que és mínimament acceptable en societats pluralistes Els progressos biomèdics donen una capacitat i un poder de l’home sobre l’home i obliguen d’una manera especial els metges —en allò que fa referència a diagnosi, pronòstic i possibilitats de tractament— a prendre decisions que afecten la vida humana i la seva qualitat amb una urgència i una freqüència noves Sembla, però, que l’àmbit de la bioètica ha d’ésser més ampli que l’estrictament mèdic…