Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
biomembrana
Biologia
Membrana lipoproteica elemental que separa espais interns de reacció cel·lular.
endonucleasa
Biologia
Enzim que degrada de forma inespecífica àcids nucleics mitjançant la hidròlisi d’enllaços fosfodièster interns.
microfilament
Biologia
Cadascun dels filaments de natura proteica, d’entre 5 i 8 nm de gruix, presents en el citoplasma de les cèl·lules eucariotes, en feixos o escampats.
Hom els troba relacionats amb els corrents citoplasmàtics interns, amb els moviments ameboides i amb els canvis morfogenètics En les cèllules epitelials hom els troba associats a desmosomes, i en les cèllules d’absorció intestinal dels vertebrats, formen nuclis de suport als microvillis
citoesquelet
Biologia
Conjunt de fibres intracel·lulars que organitzen la distribució dels orgànuls cel·lulars i donen forma i mobilitat a la cèl·lula.
Present a totes les cèllules eucariotes, és format per una xarxa de filaments proteics, els dos més importants dels quals són els filaments d’actina i els microtúbuls La seva similitud en tots els organismes eucariotes en fa suposar una aparició molt primerenca Tant els filaments d’actina com els microtúbuls intervenen en la generació de moviments cellulars i de les estructures i orgànuls interns, els quals estan units, directament o indirecta, al citoesquelet D’altra banda, els microtúbuls també participen en la reproducció cellular distribuint els cromosomes uniformement entre les dues…
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
autonàstia
Biologia
Botànica
Facultat per a efectuar moviments causats exclusivament per estímuls interns del vegetal, sense cap intervenció d’estímuls externs nàstia
).
homeòstasi
Biologia
Tendència al manteniment de l’equilibri i de l’estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d’una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
mitosi
Esquema de la divisió cel·lular per mitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Procés de divisió de les cèl·lules somàtiques dels eucariotes, que consisteix, fonamentalment, en una divisió longitudinal dels cromosomes i en una divisió del citoplasma.
Aquest procés dóna com a resultat la constitució de dues cèllules filles En la mitosi hom pot distingir la profase, la metafase, l’anafase i la telofase En la profase el material genètic s’enrotlla i pren consistència en els cromosomes, que es fan visibles al microscopi La membrana nuclear comença a esmicolar-se Entre els dos centríols, que s’han duplicat durant la interfase prèvia a la mitosi, s’agrupen una colla de fibres, que formen el fus acromàtic Cap a la fi de la profase desapareix el nuclèol Durant la metafase cada centròmer s’uneix a una fibra del fus, i els cromosomes, cadascun dels…
lamarckisme
Biologia
Teoria de l’evolució exposada per Lamarck el 1809 en la seva obra Philosophie zoologique
.
Les idees fonamentals són dues el paper dels òrgans durant el desenvolupament individual atès que la necessitat crea l’òrgan i la fixació hereditària dels canvis aconseguits Les dificultats que trobà Lamarck per a classificar les grans colleccions d’animals inferiors del Musée National d’Histoire Naturelle el feren reflexionar sobre la noció d’espècie, posar en dubte la seva significació absoluta i estudiar la possible connexió i unitat d’origen de les diferents espècies Segons Lamarck, la natura ha produït per generació espontània els éssers vius més simples els infusoris, i…