Resultats de la cerca

Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…

Habiten a l’intestí cec d’animals superiors El gènere Oscillospira n'és un representant que habita a l’estómac dels remugants i a l’intestí cec dels rosegadors

L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…

La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger

Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…

Cada cèllula té molts microvillis arrenglerats, observables al microscopi electrònic Són presents en epitelis que entapissen la paret interna de l’intestí prim, dels túbuls renals i del tracte respiratori

N’hi ha que són mancats completament de mitocondris o els presenten molt reduïts N’hi ha de vida lliure i de paràsits, entre els quals cal destacar Giardia intestinalis , un important paràsit de l’intestí humà

Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell

Són mòbils per flagels perítrics, o immòbils, i són anaerobis estrictes, ocasionalment microaeròfils Generalment fermenten hidrats de carboni simples produint àcids Han estat trobats a l’intestí i a membranes mucoses d’animals de sang calenta A vegades són patògens