Resultats de la cerca

Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…

Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda

Fou el creador del jardí botànic d’Uppsala, i és conegut dins el camp mèdic pel descobriment dels vasos limfàtics 1651, tot i que la primera notícia impresa sobre aquests es troba en un text de Caspar Bartholin 1653

Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer

Catedràtic de botànica de la facultat de medicina de Bolonya 1560 i fundador i primer director d’un jardí botànic d’aquesta ciutat 1568, escriví nombroses obres d’història natural extraordinàriament ben illustrades, entre les quals destaquen Ornithologiae 1599-1603, De animalibus insectis 1602, De reliquis animalibus exsanguinibus 1606 La seva farmacopea Antidotarii Bononiensis epitome esdevingué molt famosa i fou el patró d’altres obres semblants

Es doctorà en medicina a València inclinat a la botànica, però, en fou catedràtic a la Universitat de València Fou el primer director del Jardí Botànic de València, installat el 1802, i és autor de diversos tractats i escrits, com Nova generum Polygamiae classificatio 1796, Cartas sobre las observaciones botánicas que ha publicado D Antonio José Cavanillas 1797-98 i Disertación sobre el sistema de Linneo en castellà i en llatí, 1806

Fou pràcticament l’iniciador dels estudis herpetològics a la península Ibèrica És autor de Catalogue des reptiles et des amphibiens de la Péninsule Ibérique et des îles Baléares 1878, publicat després en castellà 1879 i posteriorment corregit i ampliat 1881 S'interessà també per la botànica publicà Memoria sobre los hongos comestibles y venenosos de la provincia de Valencia 1873, i tingué el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València Fou catedràtic d’història natural a la Universitat de València, on aplegà un museu amb més de 43 000 peces

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…