Resultats de la cerca

Inicià la seva tasca d’investigació amb diversos treballs sobre la circulació sanguínia Traslladà el seu interès al camp de la neurofisiologia i estudià els fenòmens que tenen lloc a les fibres nervioses quan són estimulades per sota del llindar d’excitació, i també les diferenciacions funcionals al sistema nerviós central Per aquests darrers treballs el 1944 compartí amb HSGasser el premi Nobel de medicina

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25

Hom li deu la descripció del bacil de la febre tifoide, l’especificitat del qual demostrà i per al qual donà una sèrie de mètodes de cultiu i aïllament És també autor de nombrosos treballs sobre el raquitisme i les seves relacions amb el cretinisme

Collaborador destacat de THMorgan, contribuí a la localització cromosòmica de molts gens, a la interpretació de malalties congènites, a l’obtenció de mutacions experimentals i, en definitiva, a la creació de la genètica moderna Premi Nobel de medicina i fisiologia el 1946

Acompanyà Cook en el seu primer viatge en l’"Endeavour” 1768-71, durant el qual recollí un gran nombre d’exemplars i estudià la fauna d’Austràlia i de Nova Zelanda Participà en d’altres expedicions, entre les quals cal remarcar la que féu a Islàndia 1772 Fou president de la Royal Society el 1778

Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901

Parteix de la idea del cervell com a òrgan que controla totes les operacions del cos humà, des de les funcions més bàsiques metabolisme, sistema immunitari, hormonal, etc fins a les funcions superiors emocions, pensament, memòria, llenguatge, aprenentatge, presa de decisions etc La tasca principal de la neurociència consisteix a identificar els circuits neuronals pels quals s’activen i es mantenen aquestes funcions, i la seva interacció amb la resta d’òrgans També formen part d’aquest estudi els mecanismes pels quals es creen nous circuits, les seves alteracions i la manera en què afecten el…

Fill d’un metge benestant i net d’Erasmus Darwin a 16 anys, amb el seu germà, anà a Edimburg per estudiar-hi medicina, com era la voluntat del seu pare, però ho deixà de seguida i inicià estudis de teologia amb la idea de prendre ordes sagrats Un cosí seu l’afeccionà a colleccionar plantes, insectes i exemplars geològics fou membre del cercle d’afeccionats a les ciències naturals de Cambridge i es relacionà amb científics importants, com Henslow i Dedgwick El 1831 fou recomanat per Henslow per a ocupar la plaça de naturalista al viatge cartogràfic que el vaixell “ HMS Beagle ” havia de fer a…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…

El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…