Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
lític | lítica
Biologia
Dit de la soca bacteriana a l’interior de la qual l’ADN del bacteriòfag vegetatiu es multiplica aprofitant els mecanismes fisiològics genètics del bacteri.
Això produeix un cert nombre de nous bacteriòfags virulents i la lisi de la cèllula bacteriana Els virions infecten altres soques i repeteixen el cicle lític
bacteriòfag
Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte respiratori inclouen…