Resultats de la cerca

La fase larval és característica de gairebé tots els embrancaments, però sovint no es presenta en els grups més evolucionats d’un determinat embrancament És de caràcter temporal, i té com a missió de permetre la dispersió geogràfica de l’espècie, quan els adults són sèssils i la larva lliure, com passa en les esponges i els cnidaris, o bé pot servir per a acumular matèries nutritives que permetin d’assolir l’estat adult o reproductor, quan la quantitat de vitellina en els ous és escassa La major part de les larves tenen formes molt diferents dels adults En alguns casos, les…

La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger

Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…

Pot ésser directe o indirecte, segons l’estadi assolit per l’individu a la fi de la fase embrionària Tenen desenvolupament directe els animals que, després d’un llarg període embrionari, durant el qual consumeixen les nombroses substàncies de reserva emmagatzemades en l’ou o bé provinents de la mare, neixen amb tots els caràcters morfològics dels adults i els manca solament la maduresa sexual Els animals amb ous pobres en vitellina neixen en forma de larva i els cal un desenvolupament indirecte , durant el qual presenten una sèrie de modificacions morfogenètiques metamorfosi

Des de l’estat d’òvul fecundat, o bé activat partenogènesi durant un període determinat arbitràriament, fins que el nou ésser ja manifesta la seva estructura adulta desenvolupament directe o és capaç de portar una vida independent, ni que sigui sota l’aspecte d’una larva desenvolupament indirecte Totes les transformacions que tenen lloc durant aquest període s’esdevenen sota cobertes protectores animals ovípars o bé a l’interior de l’aparell reproductor femení animals vivípars, i poden ésser agrupades en cinc fases gametogènesi, fecundació, segmentació, gastrulació i organogènesi…

Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma encara embrionària…

Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant