Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
basòfil
Biologia
Tipus de leucòcits de la sang que posseeixen uns grànuls que es tenyeixen intensament de blau amb colorants bàsics d’anilina.
Constitueixen del 0,5 a l’1% de tots els leucòcits i intervenen en els estats inflamatoris dels teixits aportant-hi substàncies anticoagulants
leucòcit
Biologia
Nom genèric d’un conjunt polimòrfic d’elements que integren la sang.
Els leucòcits són anomenats també glòbuls blancs Procedeixen, segons el tipus, de la medulla òssia, del teixit limfàtic o del sistema reticuloendotelial La quantitat d’aquests elements a la sang oscilla entre els 4 000 i els 10 000 elements per mm 3 A diferència dels glòbuls vermells i de les plaquetes, els leucòcits són les úniques cèllules veritables de la sang, puix que tenen membrana, protoplasma i nucli Llur missió és la lluita contra els agents nocius Es classifiquen en granulòcits dividits en neutròfils , basòfils i eosinòfils , tots ells nuclears i amb…
tinció
Biologia
Procediment emprat en exàmens citològics, histològics i microbiològics —i també en anàlisis bioquímiques— per a discernir els diversos components de la mostra viva o fixada.
El fonament de les tincions està en la capacitat selectiva i diferencial dels components per a retenir la matèria colorant L’afinitat per un colorant determinat pot ésser un caràcter fonamental de certes cèllules, com els leucòcits eosinòfils Els colorants dits àcids són àcids tenyits o les seves sals, i són emprats per a tenyir les estructures citoplasmàtiques Els colorants bàsics són bases tenyides o les seves sals, i hom els empra per a tenyir diverses estructures del nucli cellular Hom anomena tinció diferencial la que és efectuada mitjançant dos colorants, el primer dels…
mocs
Biologia
Substància espessa i apegalosa secretada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
És format d’aigua, mucina, sals inorgàniques, cèllules epitelials, leucòcits i matèria granular
gonococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatiu, patogen i que es presenta en forma de diplococ, constituït per la reunió de dos cossos bacterians de forma de ronyó que es toquen pel costat còncau i són separats per un solc.
Produeix la blennorràgia És present a l’interior dels leucòcits polinuclears i en el pus
tinció de May-Grünwald-Giemsa
Biologia
Mètode de coloració dels elements sanguinis.
Els eritròcits prenen un color rosat més intens a les vores Els nuclis dels leucòcits es tenyeixen de violeta purpuri, i les granulacions apareixen petites i purpúries, excepte en els eosinòfils, que són ataronjades i refringents
coàgul sanguini
Biologia
Massa vermellosa de consistència friable, integrada pels elements sanguinis aglutinats pel procés de coagulació.
És constituït per un reticle de sustentació format per una xarxa de fibrina que engloba els eritròcits, els leucòcits i les plaquetes Sofreix un procés de retracció gràcies a un enzim, secretat per les plaquetes, procés indispensable per a l’alliberament natural del sèrum
fagocitosi
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…