Resultats de la cerca

Tenen forma de bastonet o d’espiral, solen ésser mòbils i en presència de la llum poden viure anaeròbiament, ja que són fotosintetitzadors, i tenen pigments semblants a la clorofilla, de color vermell, purpuri, bru o verd Algunes espècies contenen grànuls de sofre Són gramnegatives i fixadores de nitrogen Formen part d’aquest subordre les famílies Thiorhodaceae, Athiorhodaceae i Chlorobacteriaceae

L’aigua d’imbibició comprèn l' aigua lliure , retinguda per capillaritat, i l' aigua enllaçada , unida a les dites molècules per forces com les que donen lloc a la formació d’hidrats L’aigua enllaçada, que no es congela àdhuc portant els teixits a temperatures entre -20°C i -60°C, pot representar en certs casos fins al 30% de l’aigua d’imbibició total, i no és homogènia, sinó que conté diferents fraccions unides amb forces diferents Tant l’aigua lliure com gairebé la totalitat de l’aigua enllaçada conserven en l’organisme la funció de solvent

Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava

Aquestes cèllules s’associen generalment en tricomes amb una paret cellular comuna a totes elles, però també poden viure lliures, en el qual cas tenen flagellació perítrica, a diferència de les beggiatoals, a les quals s’assemblen molt Viuen generalment a l’aigua, però es troben també en el tub digestiu de diversos animals, principalment vertebrats i artròpodes

Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies

En el plasmodi d’agregació les cèllules no perden llur individualització, mentre que en el plasmodi de fusió desapareixen les membranes respectives

En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de…

Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més…

La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses