Resultats de la cerca

Els avenços en genètica mèdica han demostrat que el genoma de cada persona condiciona la seva susceptibilitat a patir tant de malalties d’origen genètic com de qualsevol altre tipus, àdhuc les infeccioses, i la seva resposta als fàrmacs

Participà com a metge militar en les lluites per la unitat italiana al costat de Garibaldi Professor de patologia general a Torí 1872, fou un dels primers a adonar-se de la importancia mèdica de la microscòpia anatomopatològica i publicà el Manuale di microscopia clinica 1879, aviat traduït a l’alemany Fou mestre, entre altres destacats deixebles, de Camillo Golgi

Els individus del grup B presenten eritròcits amb aglutinogen B, i plasma amb aglutinina a anti-A En principi poden rebre sang dels grups B i 0, i poden donar-ne als dels grups B i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada Presenten aquest grup entre el 8 i el 10% de la població de raça blanca

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

Els individus del grup A presenten eritròcits amb aglutinogen A, i plasma amb aglutinina ß anti-B En principi poden rebre sang dels grups A i 0, i poden donar-ne als dels grups A i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada, sobretot perquè existeixen tres subgrups l’A 1 , l’A 2 i l’A 3 , els quals es captenen diferentment A Europa, el 42% de la població té aquest grup sanguini

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70

Els individus del grup AB presenten eritròcits amb aglutinògens A i B, i llur plasma no conté aglutinines En principi només poden donar sang als individus AB, i poden rebre'n de qualsevol altre grup en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada per tal de posar en relleu la possible existència d’aglutinines homòlogues o d’altres menes d’anticossos, els quals poden captenir-se diferentment Cal tenir en compte, a més, que existeixen tres subgrups l’A 1 B, l’A 2 B i l’A 3 B És el grup sanguini menys nombrós, ja que comprèn només un 2-4 per cent de la…

L’estudi de l’ADN antic i la comparació amb el seu equivalent actual permet als investigadors analitzar els canvis produïts en la seqüència de nucleòtids de determinats gens en el decurs del temps, tant si aquests canvis han implicat un procés reconegut d’evolució com si tan sols han implicat canvis en les freqüències gèniques de les poblacions L’anàlisi de l’ADN antic és possible gràcies a la tècnica de lareacció en cadena de la polimerasa, que permet amplificar les seqüències a estudiar Malgrat que la contaminació de les mostres amb ADN modern és freqüent, l’estudi de l’ADN…

En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la destinació dels…

Graduat 1987 a la Universitat de Kobe, completà la residència a l'Hospital Nacional d'Osaka 1987-89 Doctorat per la Universiat de la Ciutat d'Osaka 1995, d'on fou professor a l'Escola Mèdica 1996-99, de 1999 a 2005 fou professor a l'Institut de Ciència i Tecnologia de Nara L'any 2004 s'incorporà a l'Institut de Ciències Mèdiques Pioneres de la Universitat de Kyoto Des del 2010 és director del Centre per a la Recerca i l'Aplicació de Cèllules Mare Pluripotents Induïdes d'aquesta universitat L'any 2006 Yamanaka i el seu equip aconseguiren modificar el nucli de cèllules del teixit…