Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
reflex d’acomodació de l’ull
Acomodació de l’ull per contracció dels músculs ciliars que augmenten la convergència del cristal·lí. A dalt, visió d’un objecte allunyat, i a sota, visió d’un objecte proper
© Fototeca.cat
Biologia
Reflex que provoca el canvi de focus de l’ull perquè la visió sigui nítida a diferents distàncies.
L’home, que és un dels pocs mamífers que poden acomodar la seva visió, ho aconsegueix canviant la curvatura del cristallí i, consegüentment, modificant-ne l’índex de refracció En repòs, el cristallí humà es manté enfocat per la visió llunyana per a distàncies curtes es fa més convex mitjançant la contracció dels músculs ciliars Les aus i els rèptils acomoden també la seva visió ajustant la curvatura del cristallí En els peixos i els amfibis el cristallí es mou cap endavant i cap enrere en relació amb la retina
propioreceptor
Biologia
Cadascun dels receptors sensorials somàtics situats en la profunditat dels teixits, en relació amb els músculs, els tendons i les articulacions.
Són sensibles als canvis de pressió i tensió i formen part del sistema propioreceptiu regulador de l’activitat dels músculs somàtics Transmeten als centres superiors informació tocant a l’estàtica i a la dinàmica esquelètica
expiració
Biologia
Fase de la respiració durant la qual l’aire atmosfèric és expel·lit dels pulmons (l’aire que ha servit per a la respiració).
En deixar d’actuar els músculs inspiradors, el teixit elàstic del parènquima pulmonar es retreu i provoca que l’aire de dins els alvèols sigui sotmès a una pressió superior a l’atmosfèrica Això fa que l’aire surti pels bronquis cap enfora A l’expiració forçada contribueixen els músculs abdominals i hom expulsa l’aire de reserva
respiratori | respiratòria
miòmer
Biologia
Part dorsal de cadascun dels sacs del celoma de l’embrió dels vertebrats.
El miòmer es convertirà en els músculs dorsals
fibra colinèrgica
Biologia
Fibra nerviosa, el mitjancer sinàptic de la qual és l’acetilcolina.
Són colinèrgiques les fibres preganglionars i postganglionars del sistema nerviós autònom, les postganglionars parasimpàtiques, algunes de postganglionars simpàtiques i les que estableixen sinapsi amb les plaques motores dels músculs
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
mesoderma
Biologia
Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació
.
S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma
Gaspard Bauhin
Biologia
Botànica
Naturalista, professor de botànica i d’anatomia a Basilea.
Fins a Linné, del qual pot considerar-se precursor, el seu Pinax theatri botanici 1623 fou un llibre imprescindible per als botànics més de 6000 plantes hi són designades amb dos noms genèric i específic Intentà ja una classificació de les plantes basada en llurs afinitats naturals Com a anatomista creà una nomenclatura dels músculs encara utilitzada actualment