Resultats de la cerca

Un caràcter és qualsevol atribut d’un organisme i el terme derivat fa referència al fet que l’atribut ha estat modificat per l’evolució a partir d’un altre de relativament anterior Només les sinapomorfies poden caracteritzar i identificar grups monofilètics clades en la metodologia cladística

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

Fou professor de botànica descriptiva a la facultat de farmàcia de Barcelona, de la qual fou degà des del 1920, catedràtic d’antropologia a Barcelona Els seus estudis antropològics són interessants per l’enfocament biomètric i la metodologia científica que hi desenvolupà Entre les seves nombroses obres cal citar El pueblo Euskalduna 1891, Etnología 1899 i Problemas de la etnografía de los vascos 1907

En sistemàtica ha estat adoptat com a metodologia d’inferència filogenètica alternativa a altres mètodes com ara la parsimònia i els basats en distàncies entre valors de caràcters Proporciona una estimació de les relacions filogenètiques entre organismes en incorporar coneixements sobre el procés d’evolució i l’estimació de paràmetres que defineixen aquest procés Però també permet avaluar la longitud de les branques llinatges d’un arbre filogenètic i, de fet, incorpora aquesta informació en l’obtenció d’una hipòtesi filogenètica

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Fou ajudant, al Collège de France, de François Magendie, el lloc del qual ocupà més tard 1855, i professor de fisiologia experimental a la Sorbona 1854 Hom el pot considerar el pare de la fisiologia moderna, no solament per les seves importants descobertes, sinó per la metodologia de l’experimentació que creà, desenvolupà i llegà a tots els qui després d’ell s’han esmerçat en tasques de recerca en el camp de la fisiologia i, en general, en qualsevol dels camps de les ciències biològiques Els seus estudis cabdals versaren sobre les funcions digestives dels animals superiors i de l’home en…

Com a ciència, la fisiologia es desenvolupà a partir del segle XVII, bé que ja hi ha descripcions del funcionament dels organismes en texts mèdics egipcis, babilònics, àrabs i assiris Els anatomistes Heròfil i Erasístrat, de l’escola d’Alexandria, poden ésser considerats predecessors de la fisiologia, però històricament la primera vegada que apareix aquest mot és com a títol de la primera part del tractat De naturali parte medicinae 1542, de Jean Fernel Els estudis d’Andreas Vesalius assenyalaren el començament d’una anatomia moderna De humani corporis fabrica , 1543 i contribuïren a…