Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nitrobàcter
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules en forma bacil·lar.
Són bacteris quimiolitòtrofs obligats i oxiden els nitrits a nitrats Es multipliquen per gemmació
caulobàcter
Biologia
Gènere de bacteris, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritzen per posseir un peduncle, originat per l’acumulació de materials capsulars entorn del primitiu flagel polar, mitjançant el qual poden fixar-se a un substrat sòlid submergit.
No fixen ferro, tot i que el poden oxidar Es multipliquen per escissiparitat, però mentre que una de les cèllules filles es manté fixa al substrat pel peduncle, l’altra, dotada d’un flagel polar, es pot moure lliurement fins a trobar un substrat adequat
autoreproducció
Biologia
Duplicació sincrònica de les estructures cel·lulars.
Representa la facultat que tenen els organismes vivents d’assimilar biomolècules idèntiques a les ja existents i d’organitzar-les en estructures complexes Els orgànuls cellulars es multipliquen per autoreproducció també ho és la multiplicació vegetativa de les plantes Contràriament, els virus requereixen una cèllula hoste per a poder reproduir-se
oogènesi
Biologia
Formació i desenvolupament de les cèl·lules sexuals femenines en els metazous.
Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera
rickèttsia
Biologia
Bacteri paràsit intracel·lular dels vertebrats, del gènere Rickettsia, que té un cicle natural en què intervenen artròpodes hematòfags (com les puces).
Pertany a un grup que presenta formes de bacils i de cocs Es tenyeixen bé amb colorants bàsics i són gramnegatius Per la reacció de Feulgen s’evidencien cossos de cromatina que contenen ADN i ARN Tenen una paret cellular que conté àcid muràmic —i, en certes espècies, una membrana lipoica interior—, sensible al lisozim En micrografies electròniques de talls ultrafins hom hi reconeix la paret i la membrana cellulars i una regió nuclear Es multipliquen per una divisió transversal Al laboratori, hom les cultiva en el sac vitellí de l’embrió de pollastre, puix que el cultiu in vitro…
clamidobacteriàcies
Biologia
Família de clamidobacterials
integrada per bacteris que es multipliquen per conidis amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina, sovint amb falses ramificacions.
Són propis de les aigües dolces riques en matèria orgànica Els gèneres més importants són Sphaerotilus i Leptothrix
peloplocàcies
Biologia
Família de clamidobacterials integrada per bacteris que es multipliquen per conidis mòbils amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina mancada de falses ramificacions.
Són pròpies d’aigües dolces i riques en matèria orgànica El gènere més important és Peloploca
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els rotavirus aquests…
desenvolupament embrionari

Etapes successives del desenvolupament embrionari d’un vertebrat
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de fenòmens de divisió i diferenciació cel·lular que converteixen el zigot en un ésser capacitat per a viure lliurement i per ell mateix.
En els animals hom distingeix la segmentació o divisió contínua i successiva de l’ou, que origina la blàstula , la qual marca el principi de la següent etapa embriològica, la gastrulació, durant la qual els fulls embrionaris es colloquen de manera escaient a fi de donar lloc a la gàstrula A partir d’ací comencen a formar-se els teixits i els òrgans, gràcies als fenòmens de la diferenciació i l' organogènesi La classe de divisió que s’esdevé durant la segmentació depèn de la classe de zigot segmentació Aquest procés condueix a la formació d’una massa compacta de cèllules anomenada mòrula ,…