Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens…
taxa de mutació
Biologia
Probabilitat que una cèl·lula qualsevol d’una població cel·lular en creixement sofreixi espontàniament un tipus específic de mutació.
La taxa de mutació és expressada per en què a és la taxa de mutació, m el nombre de mutacions específiques dins la població i d el nombre de cicles de divisions cellulars individuals dins la població En condicions normals a varia entre 10 - 6 i 10 - 1 0
freqüència de mutació
Biologia
Proporció de mutants d’un tipus determinat, present en un moment donat en una població cel·lular en creixement.
Depèn de la taxa de mutació per al tipus determinat de mutació, i del grau de selectivitat del medi envers la forma mutant
reversió
Biologia
Mutació soferta per un individu en el sentit invers al d’una mutació anterior, que és constatada pel fet que es retorna al fenotip salvatge inicial.
És anomenada també mutació supressora o retromutació funcional , per distingir-la de la retromutació pròpiament dita, en la qual hom coneix que ha estat establert, a més a més, el genotip salvatge
mutagènic | mutagènica
somació
Biologia
Variació fenotípica o somàtica que no es transmet a la descendència i que no afecta la natura de les cèl·lules reproductores.
El terme és oposat a mutació
al·lelotip
Biologia
Freqüència al·lèlica (composició genètica) d’una població.
Els canvis en l’allelotip poden sorgir per mutació, selecció, derivació genètica o processos de migració en cas d’isolament incomplet de poblacions