Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
raça
Biologia
Antropologia física
Etnologia
Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).
Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats
neutralitat
Biologia
Teoria de l’evolució no darwiniana que, encara que admet que les característiques adaptatives dels organismes, amb llurs òrgans, funcions i comportaments són el resultat de la selecció natural que actua sobre les modificacions de l’ADN, considera que una gran part d’aquestes modificacions són degudes a l’atzar, i que la major part de les variants genètiques no són sotmeses al procés de selecció natural.
Segons la teoria de la neutralitat les mutacions recents són en gran part perjudicials, i la selecció natural les elimina o les manté en una baixa freqüència Pel que fa als mutants equivalents des del punt de vista adaptatiu, la neutralitat manté que n'existeixen en molts loci diferents seleccionats enfront dels perjudicials i per tant, que la selecció natural no modifica les freqüències de les mutacions dites neutres
selecció natural
Biologia
Mecanisme principal dels canvis evolutius en els éssers vius, suggerit per Ch. Darwin el 1859 en el llibre On the Origin of Species, segons el qual el fet que en les poblacions naturals subsisteixen els individus més eficients és conseqüència de la lluita per la vida i de la supervivència del més apte.
La lluita per la vida no és una lluita cruenta aspecte propugnat per ARWallace sinó una millor adaptació a l’ambient, on els éssers més adaptats sobreviuen, mentre que els menys adaptats són eliminats La competència entre individus de la mateixa espècie té lloc sobretot en els camps de la recerca d’aliment, de la fugida dels enemics, de la resistència a les malalties i de l’èxit en l’aparellament Tenint en compte que hi ha variacions entre els individus de la mateixa espècie i que en neixen molts més que no en sobreviuen, tenen més oportunitat de perpetuar l’espècie els individus que tenen…
assaig d’Ames
Biologia
Medicina
Assaig desenvolupat per Bruce N.Ames el 1974 per a detectar la capacitat mutagènica de nous composts químics i bioquímics.
L’assaig d’Ames empra quatre soques mutants del bacteri Salmonella typhimurium especialment seleccionades per la seva sensibilitat i especificitat a la mutagènesi L’assaig mesura la freqüència de mutació d’un gen concret dels bacteris d’aquestes soques en entrar en contacte amb el compost que es vol analitzar Moltes substàncies que entren en el cos humà són relativament innòcues fins que s’activen metabòlicament al fetge, per la qual cosa l’assaig d’Ames inclou un pas en què s’incuba en un tub d’assaig el compost a analitzar amb un extracte de fetge de mamífer Aquest…
contraselecció
Biologia
Mètode d’aïllament de soques mutants que consisteix a provocar la mort de les cèl·lules que expressen el fenotip parental, fet que augmenta la fracció de cèl·lules mutants presents en la població que sobreviu.
freqüència de mutació
Biologia
Proporció de mutants d’un tipus determinat, present en un moment donat en una població cel·lular en creixement.
Depèn de la taxa de mutació per al tipus determinat de mutació, i del grau de selectivitat del medi envers la forma mutant
amorf | amorfa
Biologia
Dit dels al·lels mutants que no produeixen cap efecte sobre el caràcter en què es manifesten llurs al·lels normals.
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
selecció biològica
Biologia
Selecció que permet de sobreviure a certs organismes especialment adaptats a unes condicions ambientals canviants a causa de la producció de mutants no letals com a resultat de canvis de seqüència de bases del genoma.
Biologia i genètica 2016
Biologia
Genètica
Vacunologia inversa La vacunologia inversa permet dissenyar antígens immunogènics més eficaços i específics que els de les vacunes convencionals © CDC / Pamela Cassiday / M S Pertussis and Diphteria Laboratory Un dels reptes més importants de la medicina és aprofundir en la prevenció i l’eradicació de malalties, i una de les eines més potents de què es disposa en l’actualitat són les vacunes Fa una dècada i mitja el desenvolupament de tècniques d’anàlisi i cribratge d’alt rendiment highthroughput screening va permetre desenvolupar un nou sistema per a obtenir vacunes molt més…