Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
conducció nerviosa
Biologia
Transmissió dels impulsos electroquímics per les cèl·lules excitables de l’organisme, a través de llurs membranes.
L’origen de l’impuls electroquímic que es transmet per les fibres nervioses i musculars és en relació amb els ràpids canvis de permeabilitat de les membranes cellulars pels ions sodi i potassi Cadascun dels diferents tipus de fibres nervioses mielíniques i amielíniques i musculars té unes peculiaritats pròpies de conducció La transmissió dels impulsos de les fibres nervioses a les musculars esquelètiques té lloc a través de la unió neuromuscular mitjançant l’acció de l’acetilcolina
amielínic | amielínica
Biologia
Que no posseeix mielina.
S'aplica a determinades fibres nervioses axó
conducció òssia
Biologia
Transmissió del so a través dels ossos del crani.
La mesura de la conducció òssia és emprada per a diferenciar les sordàries nervioses de les sordàries de conducció
quiasma òptic
Biologia
Zoologia
Estructura hipotalàmica que resulta de l’entrecreuament del nervi òptic dret, que es creua i va al cantó esquerre del cervell, i viceversa.
Bé que en la majoria dels vertebrats s’entrecreuen totes les fibres nervioses, en els mamífers la meitat roman a la seva banda
Herbert Spencer Gasser
Biologia
Fisiòleg nord-americà.
Amb JErlanger investigà l’electrofisiologia de les fibres nervioses, i ambdós reberen el premi Nobel de medicina el 1944 També en collaboració amb JErlanger publicà Electrical Signs of Nervous Activity 1937
Georg Meissner
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell
axó
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.
L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós perifèric, els…
dendrita
Dendrites d’una neurona multipolar (A) i d’una neurona bipolar (B): 1, dendrita; 2, cos cel·lular; 3, nucli; 4, àxon
© fototeca.cat
Biologia
Prolongació arboriforme del protoplasma de les cèl·lules nervioses neurona
.
Pot ésser única o múltiple Augmenta considerablement la superfície receptiva de la neurona i hom creu que intervé en els processos nutritius d’aquesta cèllula
teixit
Biologia
Conjunt de cèl·lules d’un organisme que tenen la mateixa funció i presenten la mateixa diferenciació morfològica.
Constitueix l’estructura fonamental de què es componen els òrgans dels animals i les plantes A mesura que s’avança en l’escala evolutiva, hom observa la presència creixent de grups de cèllules que coordinen llur activitat i s’especialitzen per dur a terme funcions molt particulars Això els comporta una diferenciació morfològica i unes característiques citològiques peculiars Els principals teixits dels metazous són el teixit glandular, el nerviós, el muscular, el conjuntiu, l’ossi, el reticular i el fibrós El teixit glandular és format d’agrupacions de cèllules epitelials amb funció secretora…