Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular
proteïnèmia
Biologia
Concentració de proteïnes a la sang.
Normalment oscilla entre 55 i 80 g/l
aerobàcter
Biologia
Gènere de bacteris en forma de bacil, de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aeròbics, que fermenten la lactosa amb producció de 2,3-butandiol, també anomenat 2,3-butilenglicol.
Viuen normalment sapròfits al sòl o als vegetals
eritroblast
Biologia
Cèl·lula progenitora de l’eritròcit, que és en els òrgans hemopoètics i conté encara cromatina i un nucli en procés de desaparició.
Procedeix del proeritroblast N'hi ha tres tipus basòfil, policromatòfil i ortocromàtic Normalment hom no el troba a la sang
genoma
Biologia
Representació del conjunt de gens d’un organisme en l’ordre lineal en què es troben en els cromosomes.
El primer genoma desxifrat ha estat el d' Haemophilus influenzae , un bacteri que es troba normalment en l’aparell respiratori humà
isoaglutinina
Biologia
Aglutinina que aglutina els eritròcits d’altres individus de la mateixa espècie.
Es presenta normalment en la sang i provoca la incompatibilitat d’algunes transfusions sanguínies, com en el cas dels grups AB0, factor Rh, etc
colesterolèmia
Biologia
Taxa de colesterol a la sang.
Normalment és de 150 a 270 mg/100 ml 3,7 a 7,0 m mol/l, dos terços dels quals es donen en forma d’èster
siderèmia
Biologia
Presència de ferro a la sang.
Normalment aquest circula unit a una B-globulina, la transferrina Quan hom parla de siderèmia es refereix a aquest complex Fe-transferrina, que es presenta en la proporció de 80 a 160 gammes per 100 ml
biocarbó
Biologia
Carbó, generalment vegetal, que resulta de la piròlisi de la matèria orgànica.
Segons algunes fonts, el biocarbó pot utilitzar-se com a esmena del sòl i pot contribuir a reduir el diòxid de carboni atmosfèric, ja que reté el carboni que normalment s’allibera en la descomposició de la matèria orgànica