Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
nutritiu | nutritiva
oogènesi
Biologia
Formació i desenvolupament de les cèl·lules sexuals femenines en els metazous.
Comprèn tres fases la germinació , fase en la qual les oogònies es multipliquen i donen lloc als oòcits de primer ordre, el creixement , acumulant vitel nutritiu, i la maduració , en què per meiosi dóna dues cèllules, una de les quals degenera i l’altra es divideix i dóna l’òvul i una altra cèllula que degenera
centrolecit
Biologia
Tipus d’ou en què el plasma germinatiu forma el nucli central envoltat de protoplasma nutritiu.
És típic dels artròpodes
telolecític | telolecítica
Biologia
Dit de l’ou, el vitel nutritiu del qual és abundós i localitzat en un sol pol.
El pol oposat se segmenta i dóna lloc al disc germinatiu, que, al seu torn, dóna lloc a l’embrió És típic dels rèptils i els ocells
bionutrient
Biologia
Agronomia
Producte nutritiu que hom aplica a les plantes, constituït per aminoàcids, polisacàrids, pèptics, extractes d’algues, àcids húmics o microelements.
Els bionutrients es divideixen en dos grups, els bioestimulants i els bioactivadors Els primers estimulen els processos naturals del metabolisme de les plantes i els segons els activen Hom els aplica per via foliar i són directament assimilats passen a travès dels estomes cap els vasos xilemàtics i floemàtics, per formar part de diversos components de la planta Hom els utilitza per a augmentar la qualitat i la quantitat de la collita, i també per a palliar els efectes de les glaçades, la sequera, les plagues i els efectes fitotòxics produïts en molts casos per l’aplicació no adient de…
heterolecític | heterolecítica
Biologia
Dit del tipus d’ou que té el vitel nutritiu situat en un pol, mentre que a l’altre hi ha el vitel germinatiu.
És propi dels amfibis
palatabilitat
Alimentació
Biologia
Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment, no necessàriament relacionades amb el valor nutritiu, l’apreciació de les quals té una dimensió psicològica, segons els hàbits alimentaris.
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
glàndula de l’albúmina
Biologia
Zoologia
Conjunt de cèl·lules disposades al llarg de l’oviducte de l’aparell reproductor femení dels platihelmints, els condroïctis, els osteïctis, els amfibis, els rèptils i els ocells i que secreten l’embolcall nutritiu de l’ou fecundat.
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt