Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
nitrosomònada
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules petites, gramnegatives i amb flagel·lació polar.
Són quimiolitòtrofs obligats i oxiden l’amoníac a nitrit Es divideixen per escissió binària
nitrobàcter
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les nitrobacteriàcies, amb cèl·lules en forma bacil·lar.
Són bacteris quimiolitòtrofs obligats i oxiden els nitrits a nitrats Es multipliquen per gemmació
gal·lionel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, de la família de les caulobacteriàcies, que es caracteritza pel fet de posseir un peduncle, producte de secreció de la cèl·lula, que consisteix en una franja retorta en espiral impregnada d’hidròxid de ferro.
Els bacteris són immòbils i resten lligats lateralment al peduncle Oxiden el ferro i el fixen
nitrobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonadals, autòtrofs, que comprèn individus que habiten en el sòl i transformen l’amoníac en nitrits i nitrats assimilables pels vegetals.
Hom en coneix set gèneres cinc oxiden l’amoníac Nitrosomonas, Nitrosococcus, Nitrospira, Nitrosocystis i Nitrosoglea , i dos els nitrits Nitrobacter i Nitrocystus
caulobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels pseudomonodals; de forma de bacil curt, lleugerament corbat, o de vibrió, tenen un peduncle més o menys llarg, d’origen molt divers segons els gèneres, amb el qual es fixen a un substrat submergit; són gramnegatius.
Oxiden l’ió ferrós a fèrric, el qual fan precipitar sovint en forma de càpsules o fixen al peduncle Viuen característicament en aigües dolces molt oligotròfiques, on creixen molt lentament Els gèneres més importants són Caulobacter caulobàcter i Gallionella gallionella
beggiatoals
Biologia
Ordre de bacteris els representants del qual són estructuralment idèntics a les cianofícies, però mancats de pigments.
Oxiden l’àcid sulfhídric o matèria orgànica i sovint acumulen inclusions de sofre formen generalment tricomes proveïts de beina i es reprodueixen per escissiparitat i també sovint per gonidis Manquen de flagels i es traslladen per lliscament o resten fixats al substrat habiten generalment al sòl i en aigües amb matèria orgànica en descomposició
quocient respiratori
Biologia
Relació del volum d’anhídrid carbònic amb el d’oxigen absorbit pels pulmons en un mateix temps.
Aquesta relació depèn directament dels principis immediats que s’oxiden, els quals, en tenir diferents proporcions de carboni i d’hidrogen, necessiten diferents quantitats d’oxigen per a oxidar-ne un volum En els glúcids l’oxidació respon a l’equació C 6 H 1 2 O 6 + 6O 2 →6 CO 2 + 6 H 2 O, i el quocient és 1 En el cas dels lípids és 0,74, i en el dels pròtids, 0,814 Un quocient respiratori global és entorn de 0,85
beggiatoàcies
Biologia
Família de beggiatoals formada per organismes microaeròfils que oxiden àcid sulfhídric.
Es reprodueixen generalment per gonidis Habiten a tots els llocs on hi ha àcid suflhídric en contacte amb l’atmosfera, en particular prop de les fonts sulfuroses i a la superfície dels llots negres
respiració interna
fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries…
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments