Resultats de la cerca

Es doctorà en medicina i cirurgia 1880 i en ciències naturals 1885 i féu estudis musicals Guanyà, el mateix any, una càtedra de paleontologia estratigràfica a la Universitat de l’Havana, on es traslladà Afeccionat al món dels fòssils i roques preparà, a Cuba, una collecció per a l’Exposición Histórico-Americana organitzada a Madrid el 1892 Més tard fixà la seva residència a Madrid, on, el 1895, guanyà i ocupà la càtedra de paleontologia de la Universidad Central de Madrid Collaborador a diverses revistes científiques, cal destacar el seu treball a “La Naturaleza” Publicà La música en sus…

Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de…

Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i…

Fou deixeble de Cuvier i adversari del lamarckisme Estudià la flora, la fauna i l’etnologia dels països sud-americans Voyage dans l’Amérique méridionale , 1834-47 i fou un dels creadors de la paleontologia estratigràfica, sobre la qual escriví un Cours élémentaire 1849

Redescobrí les lleis de Mendel sobre l’herència 1900, creà diverses varietats d’híbrids i elaborà la teoria de la criptomeria El seu germà, Armin Tschermak von Seysenegg Viena 1870 — 1952, fisiòleg, féu recerques sobre el sistema nerviós i l’herència El pare d’ambdós, Gustav Tschermak von Seysenegg Littau 1836 — Viena 1927, mineralogista, féu recerques en petrografia, cristallografia, paleontologia i també sobre els meteorits

Professor de zoologia i paleontologia a la Universitat de Heidelberg 1878-1918 Publicà Studien über die ersten Entwicklungsvorgänge der Eizelle, die Zellteilung und die Konjugation der Infusorien ‘Estudis sobre les primeres etapes del desenvolupament de l’ou, la divisió cellular i la conjugació dels infusoris’, 1876 i diferents treballs sobre la seqüència de la mitosi, la meiosi i les primeres etapes del desenvolupament embrionari en les cèllules animals

Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament…

Fou enviat pel regent de França Felip d’Orleans com a metge i botànic reial a Caiena 1722-25 Installat a Perpinyà al seu retorn, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1725, catedràtic de la facultat de medicina de la Universitat de Perpinyà 1727, metge de l’hospital militar d’aquesta vila 1728, rector de la Universitat 1737 i 1755 i protometge del Rosselló 1753 A més de la discussió mèdica Question de médecine, où l’on examine si la théorie de la botanique ou la connaissance des plantes est nécessaire à un médecin 1740, s’interessà per una gran diversitat de temes, com ara l’…