Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys,…
erecció
Biologia
Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, el penis s’infla (intumescència) modificant la seva direcció i dimensions i adquirint una major consistència, cosa que fa possible el coit, després del qual perd l’erecció (detumescència).
El clítoris també sofreix una erecció, però no modifica la direcció ni adquireix tanta consistència Hom parla també d’erecció en la repleció sanguínia dels mugrons i dels llavis menors de la vulva
apogàmia
Biologia
Producció d’un embrió, per via asexual, a partir d’una cèl·lula del gametòfit (sac embrionari), que no és de l’ovocèl·lula; p ex, d’una sinèrgida o d’una antípoda, a les angiospermes.
Es tracta, doncs, d’una forma d'apomixi Quan la cèllula que origina l’embrió és diploide hom parla d' apogàmia somàtica , i quan és haploide, d' apogàmia generativa És sinònim d’agamospèrmia
cenòcit
Biologia
Massa protoplasmàtica plurinucleada i polienèrgida.
Segons que els seus nuclis provinguin de la divisió repetida d’un nucli original o que resultin de la fusió dels citoplasmes d’unes quantes cèllules independents, hom parla, respectivament, de plasmodi o de síncit
saprobis
Biologia
Conjunt d’organismes que es desenvolupen en els medis aquàtics continentals caracteritzats per la presència d’una quantitat, més o menys gran, de matèria orgànica.
En la pràctica, la presència d’aquests organismes és considerada com un sistema indicador dels diferents graus de pollució de l’aigua Segons la quantitat de matèria orgànica, hom parla d’organisme oligosaprobi, mesosaprobi i polisaprobi
siderèmia
Biologia
Presència de ferro a la sang.
Normalment aquest circula unit a una B-globulina, la transferrina Quan hom parla de siderèmia es refereix a aquest complex Fe-transferrina, que es presenta en la proporció de 80 a 160 gammes per 100 ml
ritme del cor
Biologia
Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
Hom parla de taquicàrdia quan els batecs del cor estan accelerats, i de bradicàrdia quan, al contrari, el cor batega lentament El ritme de galop consisteix en la interposició d’un tercer soroll entre els dos que normalment hom aprecia en l’auscultació cardíaca a més, s’acompanya de taquicàrdia i és senyal d’insuficiència cardíaca
vitel
Biologia
Conjunt o dipòsit de material nutritiu constituït, sobretot, per proteïnes, greixos (lecitina, colesterol), glicogen, etc, acumulats en el citoplasma dels ous de la majoria d’animals per a la nutrició de l’embrió.
Posseeixen vitel abundant els ous telolecítics d’ocells, rèptils, taurons, monotremes Els ous mesolecítics d’amfibis, ciclòstoms i molts peixos en contenen una moderada quantitat, els ous isolecítics amfiox en tenen una petita quantitat, uniformement distribuïda, i en els dels mamífers euteris aquesta quantitat és tan reduïda, que hom parla d’ous alecítics o oligolecítics L’aparició d’aquests materials de reserva s’inicia en la profase, i el procés d’elaboració és anomenat vitellogènesi
translocació
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en un canvi en l’estructura cromosòmica que resulta de la transferència d’un fragment de cromosoma, el qual, escindit del seu lloc d’origen, se situa en una altra posició, bé en sentit invertit en el mateix cromosoma o bé en un altre.
En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària