Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
escissió
Biologia
Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
En els éssers unicellulars les dues parts que resulten poden ésser considerades com els nous éssers, mentre que en els pluricellulars l’escissió va seguida d’un procés de regeneració que dóna lloc a l’organisme complet És el sistema de divisió més usual, entre bacteris, algues i protozous, i també d’alguns metazous turbellaris, anèllids, etc
zoe
Zoe de decàpode macrur de l’ordre dels nedadors Gennedas sp
© fototeca.cat
Biologia
Fase larvària dels crustacis malacostracis de desenvolupament indirecte que ve després del naupli i precedeix la metazoea, amb set parells d’apèndixs toràcics, abdomen llarg però sense apèndixs, antenes i antènules curtes i sense flagel, i maxil·lípides acabats en forca i amb funció natatòria.
No hi ha veritables brànquies, que són substituïdes en llur funció per les parts membranoses del cefalotòrax
entrecreuament
Entrecreuament que té lloc durant la meiosi
© Fototeca.cat
Biologia
Intercanvi de seccions entre cromosomes homòlegs i recombinació de llurs gens.
Aquest fenomen té lloc durant la profase de la meiosi i és degut a una atracció mútua i a l’apariament subsegüent de les parts dels cromosomes que presenten gens allels
tacte
Biologia
Sentit pel qual són apreciades les qualitats palpables dels objectes.
L’òrgan del tacte pot ésser la pell, especialment la de les mans, però en els artròpodes i en d’altres invertebrats, el sentit del tacte és localitzat en els pèls tàctics, situats en els palps, les antenes i en altres parts del cos
Émile Jeanbernat
Biologia
Naturalista occità.
Fou un destacat estudiós dels Pirineus i collaborà en la relació de nombroses excursions, de les quals redactà les parts topogràfica i geològica És particularment interessant la seva obra Le Capcir 1887, ja que es tracta del primer estudi naturalístic d’aquesta comarca pirinenca
triploïdia
Biologia
Cas particular de poliploïdia en què la dotació cromosòmica és triple i l’organisme, dit triploide, té en totes i cadascuna de les cèl·lules tres jocs de cromosomes.
Aquest fenomen prové de la fusió d’un gàmeta haploide amb un de diploide És el cas de l’albumen del sac embrionari dels vegetals superiors En els animals, comporta esterilitat, ja que en la meiosi de la gametogènesi és impossibilitada la divisió de dues parts iguals dels cromosomes homòlegs
agamogènesi
Biologia
Desenvolupament d’un individu haploide o diploide a partir d’una única cèl·lula, sense cap necessitat de fecundació.
En els organismes unicellulars pot realitzar-se de tres maneres per fissió o divisió en dues parts aproximadament iguals, per gemmació d’una part que es constreny i se separa o per fissió múltiple del nucli, que es divideix diferents vegades i, en acabat, ho fa el citoplasma el mateix nombre de cops