Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
blau de metilè
Biologia
Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
reparació de l’ADN
Biologia
Procés de reparació dels danys que constantment i de manera natural es produeixen a l’ADN.
L’ADN resulta danyat de manera contínua per diversos agents, com ara la radiació, els mutàgens químics, la calor, els errors enzimàtics durant la seva replicació i el deteriorament espontani Hom calcula que cada cèllula de mamífer perd cada dia de forma natural diversos milers de bases d’ADN Per a reparar aquests danys, les cèllules han desenvolupat diversos mecanismes que s’agrupen en tres categories bastant àmplies reparació per escissió, reparació directa i reparació postreplicativa En tots els processos de reparació intervenen enzims específics En la reparació per escissió,…
atemperat | atemperada
Biologia
Dit de qualsevol virus animal, vegetal o bacterià (bacteriòfag), però principalment d’aquests últims, que perd el cicle lític i passa a ésser controlat pel sistema genètic de la cèl·lula hoste.
Els bacteriòfags atemperats poden aportar característiques noves als bacteris que els allotjen com és el cas dels bacteris que causen la diftèria Normalment estan integrats en el cromosoma del bacteri, però també poden restar lliures, en forma de plasmidis Els virus atemperats poden recuperar, espontàniament o per inducció provocada, el cicle lític destruint la cèllula que els allotjava
pseudodominància
Biologia
Fenomen mitjançant el qual un organisme heterozigòtic per a un parell d’al·lels perd una porció del cromosoma que porta l’al·lel dominant, mentre que l’al·lel no dominant es manifesta fenotípicament.
segmentació

Esquemes simplificats de segmentació: 1, total radial (vista lateral); 2, total espiral (ou vist des del pol animal); 3, parcial discoidal (a l’esquerra, vista de conjunt; a la dreta, secció o tall); 4, parcial superficial
© Fototeca.cat
Biologia
Etapa del desenvolupament embrionari que consisteix en la divisió contínua i successiva de l’ou fins que s’origina la blàstula.
Hom distingeix la segmentació total , que afecta la totalitat de l’ou ous oligolecítics i heterolecítics, de la segmentació parcial , que afecta només una part de l’ou ous telolecítics i centrolecítics La segmentació total és igual quan tots els blastòmers són de la mateixa mida ous oligolecítics d’alguns equinoderms i és desigual quan els blastòmers més petits, o micròmers, són al pol superior de l’ou, mentre que els macròmers són al pol inferior cas general dels ous heterolecítics i de la majoria dels oligolecítics Segons la disposició dels blastòmers, hom parla de segmentació radial,…
erecció
Biologia
Fenomen reflex pel qual, en entrar sang als cossos cavernosos, el penis s’infla (intumescència) modificant la seva direcció i dimensions i adquirint una major consistència, cosa que fa possible el coit, després del qual perd l’erecció (detumescència).
El clítoris també sofreix una erecció, però no modifica la direcció ni adquireix tanta consistència Hom parla també d’erecció en la repleció sanguínia dels mugrons i dels llavis menors de la vulva
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
calci
Biologia
Química
Agronomia
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, situat en el grup II A de la taula periòdica, entre el magnesi i l’estronci.
Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…