Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
autogàmia
Biologia
Tipus de fecundació en què els gàmetes femenins d’un organisme hermafrodita són fecundats per gàmetes masculins procedents d’aquest mateix organisme.
L’autogàmia mena a l’homozigosi En les plantes fanerògames en què es dóna l’autogàmia, els gàmetes masculins que fecunden els gàmetes femenins del pistil d’una flor poden procedir de pollen d’aquesta mateixa flor autogàmia estricta o de pollen d’una altra flor de la mateixa planta gitonogàmia si el pollen procedeix d’una altra planta, que és el fenomen oposat a l’autogàmia, hom parla d' allogàmia En els animals és poc freqüent, puix que en general cal una fecundació encreuada que comporti un intercanvi gènic La presenten algunes espècies de gastròpodes i, especialment, alguns nematodes
aposició
Biologia
Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.
Generalment es produeix a la superfície interna de la membrana aposició endògena i en determina la creixença centrípeta, però, en alguns casos grans de pollen, espores, el dipòsit és efectuat sobre la superfície externa de la membrana aposició exògena i la creixença és centrífuga
al·lergogen
Biologia
Substància del medi que, actuant com a antigen, pot determinar la formació d’anticossos IgE d’hipersensibilitat immediata, en persones predisposades genèticament.
Són composts molt polars que ja en petites quantitats són capaços de provocar la sensibilització allèrgica L’exposició de l’individu sensibilitzat a qualsevol allergògen pot desencadenar una anafilaxi Els allergògens poden entrar en contacte de diverses maneres per inhalació pols, de casa o industrial, pollen, espores, etc per ingestió aliments, medicaments per infecció bacteris, paràsits, etc per injecció picades d’insecte, injeccions, etc per contacte amb la pell matèries industrials, medicaments, cosmètics, etc Els allergògens són usats en el diagnòstic específic de l’allèrgia,…
germinació
Biologia
Botànica
Inici del desenvolupament d’una espora, d’un gra de pol·len o d’una diàspora qualsevol.
autofertilitat
Biologia
Botànica
Fenomen segons el qual el primordi seminal d’una flor hermafrodita pot ésser fecundat per pol·len d’ella mateixa.
Fa possible l'autogàmia estricta
lleis de Mendel
Biologia
Lleis genètiques fonamentals formulades per J. Mendel com a resultat de nombrosos experiments amb vegetals.
Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…
aeroplàncton
Biologia
Conjunt d’organismes (espores, pol·len, formes de resistència de bacteris i altres microorganismes, etc) que suren en l’aire i són transportats pel vent.
cèl·lula mare
Biologia
Botànica
Cèl·lula que origina, sovint per divisió meiòtica, unes altres cèl·lules amb un paper gairebé sempre reproductor, com, per exemple, les cèl·lules mares de les espores (briòfits, pteridòfits), dels grans de pol·len (plantes superiors), dels espermatozoides (en els anteridis), etc.
esterilitat citoplasmàtica masculina
Biologia
Agronomia
Malaltia que es caracteritza perquè no es produeixen grans de pol·len vius en els estams de les flors, a causa, probablement, d’un factor de control que es localitza en el citoplasma de les cèl·lules i no en el nucli.