Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ahermatípic | ahermatípica
Biologia
Dit dels coralls que no construeixen esculls i que poden viure a qualsevol profunditat.
bufeta natatòria
Biologia
Zoologia
Sac centrodorsal propi de molts peixos, a vegades bilobulat i sovint replegat, que pot comunicar amb el tub digestiu per mitjà del canal pneumàtic.
És plena d’aire, o d’una barreja gasosa similar a aquest La seva funció fisiològica és principalment hidroestàtica el fet d’omplir o buidar de gas aquesta bufeta modifica el pes específic del peix, que pot així mantenir-se a la profunditat òptima i en alguns casos parcialment o totalment respiratòria
cnefoplàncton
Biologia
Plàncton propi d’aigües poc il·luminades, a una profunditat que oscil·la entre 30 i 500 m.
Sylvia A. Earle
Biologia
Oceanògrafa nord-americana.
Graduada en botànica per la Florida State University 1956 i per la Duke University 1956, es doctorà el 1966 amb la tesi Phaeophyta of the Eastern Gulf of Mexico , publicada el 1969, aportació cabdal en el camp d’estudi de les algues Posteriorment es dedicà sobretot a la recerca per a diverses institucions, entre d’altres la Universitat de Harvard El 1970 liderà un equip exclusivament format per dones, insòlit per a l’època, en un experiment a les illes Verges sobre les condicions d’habitabilitat submarina Tektite II, en què també comprovà els efectes de la pollució en els coralls Els seus…
clamidobacterials
Biologia
Ordre de bacteris format per microorganismes unicel·lulars dotats de beines mucilaginoses que reuneixen un gran nombre de cèl·lules en forma de filaments, sovint falsament ramificats, cosa que els fa tenir l’aspecte d’organismes superiors.
Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro
electroencefalografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Obtenció de l’electroencefalograma i estudi de les seves característiques en condicions normals i patològiques.
Fou introduïda el 1924 per H Berger, que registrà per primera vegada el potencial d’acció d’un conjunt de neurones cerebrals Els elèctrodes són collocats generalment en contacte amb la pell del cap interposant-hi una pasta conductora, i, en circumstàncies especials, directament damunt l’escorça cerebral electrocorticograma o en la profunditat del cervell estereoelectroencefalograma Segons la collocació dels elèctrodes hom distingeix dues classes de derivacions, les monopolars i les bipolars , segons que hi hagi un o bé dos elèctrodes actius
propioreceptor
Biologia
Cadascun dels receptors sensorials somàtics situats en la profunditat dels teixits, en relació amb els músculs, els tendons i les articulacions.
Són sensibles als canvis de pressió i tensió i formen part del sistema propioreceptiu regulador de l’activitat dels músculs somàtics Transmeten als centres superiors informació tocant a l’estàtica i a la dinàmica esquelètica
esterilització
Alimentació
Biologia
Tractament que consisteix a destruir la totalitat dels microorganismes (bacteris, fongs, virus) que hi ha en un medi determinat (antisèpsia).
L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120°C a 140°C, que permet l’…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…