Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no…
regressió filial
Biologia
Llei enunciada per Galton en què establia una correlació entre els caràcters quantitatius dels pares i els de llur descendència, com una mesura d’heretabilitat.
En comparar un mateix caràcter de progenitors i descendents, hom constata que les mitjanes de la descendència són més a prop de la mitjana general de la població dels progenitors que els pares
zigot
Biologia
Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d’un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació.
En el cicle reproductor dels éssers vius, l’estadi de zigot és d’una importància vital, perquè hi té lloc la unió de la dotació hereditària d’ambdós progenitors És un estadi de poca durada, perquè ràpidament comença la diferenciació per a constituir l’embrió
recombinació
Biologia
Mecanisme mitjançant el qual els gens situats a diferents cromosomes homòlegs passen a formar part del mateix cromosoma resultat de l’entrecreuament en la profase meiòtica.
Permet la possibilitat de proveir els genotips de la descendència d’una combinació de gens diferents a la de cadascun dels progenitors Aquest fet revesteix una importància evolutiva notable, puix que afavoreix la constant diversificació quantitativa dels caràcters presents a cada individu, i això fa que la selecció natural actuï sobre el conjunt de tots els caràcters en una determinada combinació —la de cada individu— d’una manera complementària a la que realitza sobre cada caràcter en concret Representa, per tant, un mecanisme d’adaptació al medi
hipòtesi de la Reina Vermella
Biologia
Hipòtesi que explica l’avantatge selectiu de la reproducció sexual i la cursa armamentista de les espècies.
Segons aquesta hipòtesi, el principal avantatge selectiu de la reproducció sexual és generar organismes que no siguin mai genèticament idèntics als seus progenitors, per la qual cosa qualsevol paràsit que els afecti mai no podrà estar completament adaptat als seus hostes De la mateixa manera, qualsevol canvi evolutiu d’una espècie que afecti les relacions amb els seus depredadors o les seves preses actuarà de selecció, i afavorirà mecanismes que mantinguin l’equilibri entre espècies, en una cursa armamentista Fou proposada inicialment per Leigh Van Valen el 1973, i manlleva el…
variació
Biologia
Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte al de llurs progenitors.
Pot obeir a diferències del medi durant el desenvolupament o a diferències en els gens o en la dotació citoplasmàtica, o a totes aquestes causes alhora, amb què l’individu inicia la vida
heterosi
Biologia
Fenomen pel qual els híbrids tenen més vigor, fertilitat, etc, que llurs progenitors.
cèl·lula mare embrionària

Cèl·lula mare embrionària de ratolins modificades a través de la recombinació gènica
© Tongxiang Lin/University of California
Biologia
Cél·lula de la massa cel·lular interna present als embrions en estadi de blastocist.
Les cèllules embrionàries tenen una gran capacitat de replicació, es poden dividir indefinidament i són totipotents, per la qual cosa poden originar qualsevol tipus de llinatge cellular diferenciat La seva producció a gran escala i la transformació en diferents teixits de l’organisme permetria tractar, almenys en teoria, malalties degeneratives com ara l’Alzheimer i el Parkinson, lesions medullars i, en definitiva, qualsevol malaltia causada pel funcionament anòmal d’un teixit o d’un òrgan, com la diabetis o els infarts de miocardi Les cèllules mare embrionàries humanes s’obtenen d’embrions…
descendent
Biologia
Cadascun dels individus procedents d’un progenitor o d’una parella de progenitors, dels quals reben l’herència genètica.
haplotip
Biologia
Constitució genètica haploide d’un individu heretada d’un dels progenitors, que, juntament amb l’heretada de l’altre progenitor, constitueix el genotip.