Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
anàlisi microbiològica
Biologia
Química
Mètode d’anàlisi química basat en la sensibilitat dels diversos microorganismes, bacteris especialment, a certs productes.
En virtut d’això es produeixen reaccions d’inhibició o de reforçament del microorganismes, de les característiques de les quals hom pot obtenir dades molt exactes pel que fa a determinats aspectes de la seva composició química
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
Tomàs Manuel Villanova i Muñoz-Poyano
Biologia
Metge i naturalista.
Catedràtic de química i de botànica de la facultat de medicina de la Universitat de València 1788-1802, fou un introductor de la química moderna i promogué la construcció d’un nou jardí botànic, avui encara vigent Fou també un dels primers a determinar l’òrbita del planeta Urà És autor dels índexs que acompanyen l’edició del 1773 de les Institutiones Medicae , d’Andreu Piquer
Galen D. Stucky

Galen D. Stucky
© University of California
Biologia
Químic nord-americà
Graduat en química i física al McPherson College el 1957 i doctorat en química per l’Iowa State University 1962, féu estudis de postdoctorat amb Clifford G Shull al Massachusetts Institute of Technology i al Quantum Chemistry Institute de Gainesville, Florida Després d'exercir la docència en diferents universitats, el 1985 entrà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara La seva recerca se centra en la síntesi i la caracterització de materials porosos, l’assemblatge de molècules orgàniques i inorgàniques i els processos químics associats a l’aprofitament…
calor
Biologia
Calor generada en el cos d’un animal com a resultat de la seva activitat metabòlica; la quantitat de calor produïda depèn de la intensitat o la velocitat del seu metabolisme.
La calor animal pot ésser considerada des de dos aspectes d’una banda, com una forma final i irreversible d’eliminació de l’energia transformada en l’organisme, a partir de l’energia química, mitjançant l’oxidació de les substàncies nutritives d’altra banda, és una condició vital necessària per a mantenir la intensitat dels processos biològics En l’estat de repòs tota l’energia química de l’organisme es transforma finalment en calor
Kurt Wüthrich
Biologia
Químic suís.
Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o…
centre formador
Biologia
Regió citoplasmàtica de l’ou dels insectes que en les etapes ulteriors de segmentació d’aquest esdevé el centre funcional que controla els inicis del desenvolupament de l’embrió.
Actua sobre les altres regions de l’embrió per mitjà d’una substància química difusible que provoca la formació del centre diferenciador al blastoderma de l’embrió dels insectes
Fritz Pregl
Biologia
Fisiòleg austríac.
Pels seus treballs sobre els àcids biliars i sobretot pels seus nous mètodes de microanàlisi orgànica rebé el premi Nobel de química l’any 1923 La seva obra principal és Die quantitative organische Mikroanalyse 1917
Georg Meissner
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià la innervació vegetativa de l’intestí plexe submucós de Meissner i dels ronyons Investigà la composició química de l’orina Amb el nom de corpuscles de Meissner són conegudes algunes de les terminacions nervioses de la pell
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina