Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Barbara McClintock
Biologia
Botànica
Botànica i genetista nord-americana.
Especialitzada en genètica vegetal, es doctorà el 1927 a la Universitat de Cornell Ingressà al departament de genètica de la Institució Carnegie de Cold Spring Harbour 1942 i a l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units 1944 El 1983 rebé el premi Nobel de medicina per la descoberta, els anys quaranta, de la capacitat de desplaçament dels gens dins del cromosoma
Selman Abraham Waksman

Selman Abraham Waksman
© Fototeca.cat
Biologia
Microbiòleg ucraïnès naturalitzat nord-americà.
Féu estudis sobre els microorganismes del sòl i descobrí l’estreptomicina, substància extreta de Streptomyces griseus , que s’ha revelat eficaç contra microorganismes que no podia combatre la penicillina, com el bacil de Koch per això s’ha convertit, des dels anys quaranta, en el tractament fonamental de la tuberculosi Waksman rebé el premi Nobel de medicina l’any 1952, com a reconeixement d’aquesta descoberta
lisosoma
Biologia
Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i d’algunes de vegetals que ateny de 0,2 a 0,8 μ de diàmetre i conté fosfatasa i altres enzims hidrolítics.
Van relacionats amb la fagocitosi, la pinocitosi, la destrucció de material cellular o, fins i tot, la destrucció de la mateixa cèllula Hom ha identificat més de quaranta enzims hidrolítics, continguts dins els lisosomes La manca d’un dels enzims lisosòmics determina malalties congènites, anomenades tesaurismosis En alguns tipus cellulars, intervenen també en el transport intracitoplasmàtic, en processos molt específics com és el cas de la transformació de la tiroglobulina en tirosina en les cèllules de la tiroide i de manera general tenen un paper decisiu en l’autòlisi cellular…
Jules Bordet
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg belga, deixeble de Metchnikoff a París, iniciador i director, durant quaranta anys, de l’Institut Pasteur de Brussel·les i professor de bacteriologia a la Universitat de Brussel·les (1907-35).
És autor de treballs bàsics sobre la immunitat i les hemòlisis bacterianes, així com d’una descripció dels bacils causants de la diftèria de l’aviram i de la tos ferina humana, i descobridor de la reacció de fixació de complement, juntament amb Octave Gengou Li fou atorgat el premi Nobel de Medicina l’any 1919 entre les seves obres destaca Traité de l’immunité dans les maladies infectieuses 1920
Carles Bas i Peired

Carles Bas i Peired
Biologia
Biòleg.
Director del laboratori marí del CSIC de Blanes 1949-62, també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona 1983-87 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans 1978 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya 1990 i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries Presidí la Societat Catalana de Biologia 1975-79 i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres 1979-83 Collaborà en el…
biologia molecular

Esquema i representació tridimensional de la molècula helicoidal de DNA, segons James D. Watson i Francis H.C. Crick, una de les descobertes cabdals en el camp de la biologia molecular (1, bases púriques i pirimídiques; 2, desoxiribosa; 3, fosfat)
© Fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia i de la bioquímica que té per objecte l’explicació dels fenòmens biològics per mitjà de l’estudi de les biomolècules portadores de la informació genètica de la cèl·lula.
Així, estudia l’estructura i la funció de les proteïnes com a suport material de les funcions biològiques l’estructura i la funció dels àcids nucleics amb relació a l’emmagatzematge, la utilització i la transmissió de la informació genètica genètica molecular les bases moleculars i els mecanismes de control i regulació dels processos biològics i l’evolució molecular Els primers treballs considerables dins d’aquesta disciplina són dels anys quaranta, quan OTAvery, CMacLeod i MMcCarthy van demostrar que l’agent que causa la transformació infecciosa d’una soca bacteriana és el DNA No obstant…
darwinisme

Diversificació del bec dels pinsans deguda a l’alimentació i hàbitat diferents i afavorida per l’aïllament insular
© fototeca.cat
Biologia
Teoria de l’evolució, l’essència de la qual és exposada principalment en dos dels llibres de Darwin, On the Origin of Species
...(1859) i The Descent of Man
... (1871).
En el primer presenta el cas de l’evolució general i desenvolupa la teoria de la selecció natural, assenyalant un seguit de fets observats en la natura, dels quals treu dues conclusions principals bé que es dóna la tendència de tots els organismes a augmentar en una progressió geomètrica, hom pot comprovar que el nombre d’individus d’una espècie determinada resta més o menys constant ja Linné havia calculat que si una planta anual produís tan sols dues llavors —no hi ha cap planta tan poc productiva— i aquesta cadena continués en la mateixa proporció, al cap de vint anys hi hauria un milió de…
Biologia i genètica 2012
Biologia
Genètica
Simbiosi i ecosistemes Les esponges obtenen el carbonat càlcic per a formar els seus esquelets a partir de la simbiosi amb un bacteri que es troba dins els seus canals © Fototecacat / Monty Chandler / Fotoliacom La simbiosi és un tipus de relació ecològica entre organismes d'espècies diferents que es troben en un estat d'interdependència fisiològica equilibrada Ja fa uns quants anys que s'ha vist que es dóna en tots els éssers vius entre plantes i bacteris del sòl, entre arbres i fongs, entre animals i bacteris intestinals l'anomenat microbioma, etc, i cada cop és més clar que és…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…