Resultats de la cerca

En sentit més ampli, el terme és emprat per a significar la capacitat de reacció d’un organisme davant d’una substància antigènica La immunitat és natural congènita o adquirida en aquest segon cas pot ésser espontània , com a resultat d’una infecció prèvia induïda per una malaltia aparent o oculta, o bé provocada mitjançant una acció terapèutica vacunació La immunitat provocada és activa quan és el mateix organisme el que reacciona contra l’agent patogen inoculat, i passiva quan depèn de substàncies immunitzants fora de l’organisme sèrums

En estat normal, els teixits propis són tolerats pel fet de començar a formar-se en l’embrió abans de l’establiment del sistema immunològic Aquesta tolerància, però, no sempre és perfecta, i en certes circumstàncies es pot deteriorar Aleshores apareixen els fenòmens d’autoimmunitat, que si són prou intensos, produeixen malalties per autoagressió o malalties autoimmunes L’autoimmunitat pot ésser produïda per antígens semblants o idèntics als propis, presents en alguns agents infecciosos, per la modificació dels antígens propis en combinar-se amb altres substàncies per la modificació dels…

L’existència d’aquest factor es posa en relleu amb les reaccions del làtex i de l’hemoaglutinació

És una fase de l'hemostàsia que consisteix en la transformació del fibrinogen en fibrina, gràcies a la trombina, que és un enzim proteolític format per l’activació de la protrombina En aquest procés intervenen, a més del fibrinogen, de la protrombina i de la trombina, una sèrie d’elements denominats factors de la coagulació En la formació del coàgul cal distingir dues fases En la primera es produeix la conversió de la protrombina en trombina, i es pot efectuar per dos sistemes intrínsec i extrínsec El sistema intrínsec o sanguini s’inicia per l’…