Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
rebuig
Biologia
Resposta immunitària d’un organisme contra les cèl·lules, teixits o òrgans trasplantats (o la sang transfosa) que li són incompatibles.
El mecanisme del rebuig inclou la citòlisi o la necrosi, a causa de la reacció immunospecífica de defensa, engegada pels antígens d’histocompatibilitat determinats genèticament, de natura glicoproteica i presents a les membranes cellulars, especialment dels limfòcits i els macròfags En l’home, el grup d’aquests antígens que provoca la resposta immunitària és anomenat sistema HLA
immunosupressió
Biologia
Supressió de la resposta immunitària deguda a l’administració de fàrmarcs (antimetabòlits), a la irradiació o a agents com el sèrum antilimfocitari.
És provocada expressament en els casos de trasplantacions d’òrgans aliens allotrasplantacions per tal d’evitar el rebuig
antigen d’histocompatibilitat
Biologia
Antigen present a totes les cèl·lules de l’organisme tret dels eritròcits i en el trofoblast.
Els antígens d’histocompatibilitat són de gran importància en les reaccions de rebuig en les trasplantacions d’òrgans alguns, a més, es relacionen amb l’existència de determinades malalties
sistema HLA
Biologia
Sistema d’antígens d’histocompatibilitat localitzats sobretot a la membrana dels leucòcits però també presents en pràcticament totes les cèl·lules de l’organisme.
Són determinats per més d’una cinquantena d’allels, ja reconeguts, situats sobretot en els loci A i B del sisè cromosoma El sistema HLA és el màxim causant del rebuig en les trasplantacions, atesa l’extrema improbabilitat de dues combinacions anigèniques D’altra banda, hom ha detectat una certa correlació entre alguns tipus del sistema HLA i certes malalties, de gran valor per a la diagnosi
histoincompatibilitat
Biologia
Manca de semblança entre genotips del donador i del receptor, que duu al rebuig d’un empelt.
hemolimfa
Biologia
Zoologia
Fluid del celoma d’alguns invertebrats que hom ha comparat —erròniament— amb la sang i la limfa dels organismes superiors.
En els insectes és de color verdós o groguenc i no pas vermell ja que no té hemoglobina i, per tant, ni transporta oxigen ni intervé pràcticament en el sistema respiratori, sinó que té com a funcions principals l’emmagatzematge i el transport d’aigua i de substàncies nutritives per tot el cos, la destrucció de cèllules estranyes i la de servir de vehicle dels productes de rebuig fins als tubs de Malpighi, on són absorbits
histocompatibilitat
Biologia
Compatibilitat immunològica dels teixits.
Els diferents éssers es diferencien per l’existència d’estructures específiques en la superfície de totes i cadascuna de les cèllules, amb caràcter antigènic Les més importants constitueixen el denominat sistema HLA Constitueix un fet d’una gran importància en el camp de la biologia, la medicina legal exclusió de la paternitat, l’antropologia genètica dels diferents grups ètnics, en els empelts de teixits i òrgans de rebuig i, finalment, en l’estudi de la seva influència en la susceptibilitat d’un gran nombre de malalties hereditàries d’origen desconegut
sistema limfàtic

El sistema limfàtic
© IDEM
Biologia
Conjunt de vasos, ganglis i òrgans limfàtics que, distribuïts per tot el cos, drenen el líquid extracel·lular (limfa).
Té una doble funció mantenir la proporció adequada de líquids i substàncies orgàniques en l’espai intercellular dels teixits i actuar com a sistema de defensa contra les infeccions La limfa circula pels vasos limfàtics, que en alguns punts formen unes dilatacions, els ganglis limfàtics, on es produeixen limfòcits, cèllules relacionades amb el sistema immunitari En els ganglis també es destrueixen substàncies de rebuig i bacteris A través dels conductes limfàtics, la limfa es recull en el conducte toràcic, des d’on és abocada al corrent sanguini a les venes subclàvies, a la base…
cèl·lula mare de teixit
Biologia
Cèl·lula indiferenciada que es troba immersa en un teixit determinat.
Les cèllules mare de teixit tenen una certa capacitat de replicació i són oligopotents, és a dir, poden originar qualsevol cèllula diferenciada del llinatge concret del teixit del qual provenen La seva funció és anar reemplaçant les cèllules del seu teixit a mesura que moren N'hi ha a tots els teixits, malgrat que, al teixit nerviós, hi són molt escasses i es troben localitzades en unes àrees molt concretes Se n'ha proposat la utilització en teràpies de medicina regenerativa, per generar teixits que es puguin utilitzar en trasplantaments La seva versatilitat és molt menor que la de les…
reprogramació cel·lular
Biologia
Tècnica de modificació cel·lular que permet que cèl·lules adultes es comportin com a cèl·lules mare.
La reprogramació altera els gens presents en la cèllula de tal manera que tornin a expressar-se gens que havien deixat de fer-ho en alguna etapa durant l’evolució embrionària, i ara ho fan modificant la forma i la biologia de la cèllula perquè aquesta torni a adquirir el potencial de diferenciació i de duplicació que havia perdut L’any 2008, els científics Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, i George Daley, de la Universitat de Harvard, han aconseguit reprogramar cèllules de la pell humana perquè actuïn com ho fan les cèllules mare Aquestes cèllules es podrien utilitzar en la…