Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
motricitat
Biologia
Activitat motriu de l’organisme considerada des del punt de vista anatòmic i fisiològic.
La motricitat és regulada pel sistema nerviós central i perquè pugui desenvolupar-se és necessària una bona integració funcional dels centres i vies —piramidal i extrapiramidal, encarregades, respectivament, de la motricitat voluntària i involuntària— que són al servei de l’activitat motriu
cortisol
Biologia
Farmàcia
Hormona glucocorticoide secretada pel còrtex suprarenal de molts mamífers.
De natura corticoesteroide, té funcions antiinflamatòries i immunosupressores i és emprat en el tractament de malalties immunològiques, l’asma, la insuficiència corticoadrenal, quadres allèrgics i malalties neoplàstiques, sobretot les de tipus hematològic La seva concentració a la sang és regulada per l’hipotàlem i la hipòfisi mitjançant un sistema que inclou l’hormona adrenocorticotròpica És un factor important en la regulació del metabolisme dels greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i el sodi i el potassi Aplicat a grans dosis i per períodes prolongats pot causar…
cadàver
Biologia
Medicina
Cos mort, especialment d’una persona.
En el primer període, immediat a la mort, hi ha una aturada de les funcions vitals, seguida d’una sèrie de transformacions durant les primeres hores refredament, rigidesa, lividesa, inici de la putrefacció finalment, s’esdevé la descomposició del cadàver amb la liqüefacció de les vísceres, la destrucció per diferents microorganismes i insectes necròfags i l’esqueletització En determinades circumstàncies aquest curs normal pot sofrir algunes modificacions per causes naturals momificació, adipocera, corificació o artificials embalsamament Les legislacions modernes regulen la destinació dels…
purí
Biologia
Zootècnia
Líquid que s’escola del femer.
Procedeix sobretot de l’orina dels animals domèstics estabulats, més o menys diluïda en aigua i barrejada amb femta És un adob pobre en àcid fosfòric, però de contingut apreciable en nitrogen i en potassi Hom l’anomena també purina La major part del purí que es produeix a Catalunya procedeix del bestiarporcí, perquè és un sector molt important L’any 2009, amb gairebé 7 milions de caps deporc, representà quasi el 30% de la producciófinal agrària Aquest mateix any es produïren 1,3milions de tones de carn de porc, que generarencom a subproducte uns 18 milions de m3 de puríEl contingut d’aigua…
pàncrees
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per…
cloroplast
El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
espècie
Biologia
Unitat taxonòmica (tàxon) fonamental en l’estudi de la diversitat dels éssers vius (sistemàtica) i base de llur classificació (taxonomia).
El concepte d’espècie és difícil de delimitar teòricament Cuvier la definí com el conjunt d’individus nascuts els uns dels altres o de pares comuns i que s’hi assemblen tant com entre ells mateixos aquest concepte, i altres de semblants, bé que són útils, no acaben d’ésser satisfactoris, per tal com no concreten el grau de dissimilitud que permet de diferenciar una espècie d’una altra de pròxima Malgrat aquest problema teòric, que exigeix de trobar una expressió de la similitud entre…
genètica
Arbre genealògic d’un caràcter recessiu autosòmic. La malaltia hereditària considerada és una forma d’albinisme. Atès que només tenen la malaltia els homogizots, solament la presenten una quarta part dels infants que provenen de la unió de dos pares heterozigots
© fototeca.cat
Biologia
Branca de la biologia que estudia els fenòmens de l’herència i de la variació.
Aquest terme fou emprat per primera vegada per W Bateson l’any 1905, però les primeres experiències d’hibridació entre les plantes foren fetes per JG Koelreuter a Alemanya i PL de Maupertuis a França a la fi del segle XVIII CF Gaertner el 1837 i C Naudin el 1865 continuaren la investigació de la transmissió de caràcters hereditaris d’una generació a l’altra mitjançant l’encreuament de moltes espècies i varietats de plantes L’any 1866 Johann Gregor Mendel lleis de Mendel , mendelisme enuncià les lleis fonamentals de l’herència biològica, les quals no foren valorades pels seus contemporanis L…