Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
ritme del cor
Biologia
Successió, a intervals regulars, de les contraccions cardíaques.
Hom parla de taquicàrdia quan els batecs del cor estan accelerats, i de bradicàrdia quan, al contrari, el cor batega lentament El ritme de galop consisteix en la interposició d’un tercer soroll entre els dos que normalment hom aprecia en l’auscultació cardíaca a més, s’acompanya de taquicàrdia i és senyal d’insuficiència cardíaca
trofoblast
Biologia
En els mamífers, capa formada per les cèl·lules més externes de la mòrula.
L’ou fecundat comença de segmentar-se ben aviat, i per a anar de l’oviducte a la paret de l’úter, on efectua la nidificació, li calen uns quants dies, i ja hi arriba en l’estat de mòrula Hom l’anomena blastòcit , i és una vesícula esfèrica que té una paret amb una capa externa de cèllules regulars que constitueixen el trofoblast, el qual amb el temps constituirà la placenta
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
micròtom
Biologia
Aparell emprat per a fer talls molt prims i regulars de teixits vegetals o animals per a preparacions microscòpiques.
El més simple és el micròtom de cargol o manual, format per un cargol micromètric que fa sobresortir la peça que cal tallar al mig d’una plataforma llisa, i hom fa el tall amb una navalla histològica és emprat sobretot per a tallar teixits vegetals Correntment són emprats els anomenats micròtoms universals , que són micròtoms de precisió micròtom de lliscament, micròtom de Minot, de Ranvier, de Leitz, de Becke, de Thoma-Jung, molt més complexos i variats En el micròtom de congelació , emprat per a tallar material congelat, la navalla és refredada contínuament La microscòpia electrònica…
axó
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de la neurona, generalment única i de longitud variable (d’uns microns fins a 1 m), que arrenca del pol oposat de les dendrites, i que condueix l’impuls nerviós.
L’axó neix d’un con d’implantació citoplasmàtica, desproveït de cossos de Nissl en aquesta part inicial conté mitocondris, neurotúbuls, neurofilaments i reticle endoplasmàtic agranular L’axó de tant en tant emet ramificacions collaterals, sovint recurrents Acaba en una arborització, simple o molt ramificada la majoria dels axons, però, fan sinapsis amb altres neurones o amb afectors específics placa motriu En el sistema nerviós central, els axons poden o no estar recoberts d’una beina aïllant de mielina La mielinització és assumida pels oligodentròcits En el sistema nerviós perifèric, els…
somita
Biologia
Cadascun dels segments metamèrics o blocs regulars en què es divideix el mesoderma quan el tub nerviós ja és pràcticament format, en finalitzar la neurulació en els vertebrats.
Aquests somites només es formen en la regió mesodèrmica dorsal, mentre que la part ventral, insegmentada, correspon a les làmines laterals, al voltant del tub digestiu La formació dels somites, o metamerització del mesoderma, s’inicia per darrere el cap, i avança després vers la regió caudal, encara indiferenciada La part superior d’un somita és el miòtom origen de la musculatura estriada la regió inferior, més estreta, és la peça intermediària origen de l’aparell urogenital L’envà entre cada somita s’anomena miosepte Una vegada formats els somites, de llur part inferointerna, veïna del…