Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
azotúria
Biologia
Presència augmentada en l’orina dels productes d’excreció nitrogenada renal, fonamentalment urea.
La relació azotúria/azotèmia és usada com a prova de funció renal prova de Van Slyke
mesangi
Biologia
Teixit de sosteniment del glomèrul renal.
Les cèllules mesangials, la majoria de les quals es troben separades de la llum capillar per cèllules endotelials, presenten facultats fagocitàries
anion gap
Biologia
Terme utilitzat per a designar l’avaluació dels nivells d’electròlits (anions i cations) en el sèrum i els trastorns que hi influeixen.
Els valors d' anion gap oscillen entre 8 i 18 milliequivalents per litre en les persones sanes S'obté restant a la suma dels anions clor i bicarbonat la suma dels cations sodi i potassi atès que el potassi és escàs en el sèrum, la fórmula, de fet, és Na + - Cl - + HCO 3 -  Davant d’un cas clínic d'acidosi metabòlica de causa poc clara, la normalitat de l' anion gap indica que es tracta d’una acidosi per pèrdues de bicarbonat per diarrees, vòmits, acidosi tubular renal o per administració d’ió clor ingesta de clorur amònic, acetazolamida, etc si l' anion gap és elevat, l’acidosi…
balanç hidroelectrolític
Biologia
Relació en què es troben en un moment donat l’aigua i els electròlits, especialment el sodi i el potassi, de l’organisme.
La seva determinació és important en les situacions clíniques de deshidratació, insuficiència renal, fluïdoteràpia , i d’altres
Jesús Maria Bellido i Golferichs
Biologia
Metge, veterinari i polític.
Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…
regulació
Biologia
Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.
Així, hi ha la regulació nerviosa i l' hormonal , la regulació de les sals i la regulació osmòtica , que té lloc mitjançant processos d’eliminació, en particular la regulació de l’equilibri hídric , el qual en els mamífers és aconseguit mitjançant la sensació de set i l’activitat renal, controlada per l’hormona adiüretina també hi ha la regulació de la glucosa en la sang mitjançant diversos processos gluconeogènesi, en la regulació dels quals intervenen diverses hormones com ara insulina, adrenalina, glucagó i somatotropina
blau de metilè
Biologia
  Química
Substància cristal·lina de color verd fosc, amb lluïssor metàl·lica, soluble en aigua, alcohol i altres dissolvents.
Sota l’acció d’agents reductors perd el color i el recupera davant agents oxidants o per simple exposició a l’aire És emprat com a colorant vital en microscòpia i també com a indicador d’oxidoreducció, com a part d’alguns indicadors mixts de neutralització Té una certa acció antisèptica, i és emprat especialment en infeccions urinàries, puix que en tenyir l’orina dún color blau verdós dóna alhora una indicació de la permeabilitat renal també és emprat en forma de tocs en les afeccions bucls i faríngies
fosforèmia
Biologia
Presència de fòsfor en la sang.
La concentració normal se situa entre 0,8 i 1,5 mmol/l 3-4,5 mg/100 ml, tot i que hom pot trobar valors més alts en els infants El fòsfor sèric o plasmàtic es troba principalment en forma de fosfat inorgànic, i constitueix el principal component aniònic en les cèllules El seu metabolisme es relaciona amb el del calci i també amb l’hormona del creixement En absència de malaltia paratiroidea o renal és elevada en els períodes de creixement actiu, en els infants o en els malalts amb activitat excessiva de l’hormona del creixement Contràriament disminueix en el procés de…
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min  P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l  O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment…
eritrogenina
Biologia
Factor renal eritropoètic elaborat per l’aparell juxtaglomerular, que indueix la conversió d’eritropoetinogen a eritropoetina.