Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
oògam | oògama
fissípar | fissípara
gemmípar | gemmípara
Ernest Haeckel
Biologia
Biòleg alemany.
Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Jena Defensor de Darwin, féu una interpretació monista de l’univers i explicà tots els fenòmens naturals per les lleis de l’evolució Fou un dels primers a indicar que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi Les seves obres principals són Generelle Morphologie der Organismen 1866, Natürliche Schöpfungsgeschichte 1868 i Anthropogenie 1874
ontogènesi
Biologia
Seguit de transformacions sofertes per un organisme animal o vegetal des de la fecundació fins que ateny el seu estat madur.
Comença en la fecundació en què el zigot és cèllula única i totipotent i passa per la divisió cellular intensa amb desplaçaments de cèllules i per llur diferenciació embriogènesi la segona fase mena a la maduresa sexual, que en certs animals passa per processos metamòrfics El 1884 Haeckel propugnà que l’ontogènesi reprodueix la filogènesi, és a dir, que cada individu passa —en la seva pròpia evolució— per les etapes que la seva espècie ha passat en el decurs de l’evolució biològica
cromosoma sintètic
Biologia
Vector transportador de fragments d’ADN forà que reprodueix l’estructura d’un cromosoma.
Els cromosomes sintètics són lineals, contenen telòmers als extrems i un centròmer al mig, cosa que els permet replicar-se com si fossin cromosomes propis de la cèllula eucariota Els cromosomes sintètics s’introdueixen en cèllules de llevat perquè aquestes els repliquin juntament amb els seus propis cromosomes, per la qual cosa també es coneixen com a cromosomes sintètics de llevat YAC, de l’anglès yeast artificial chromosome També contenen marcadors de selecció per a conèixer en quines cèllules de llevat són presents Permeten transportar més d’un milió de parells de bases d’ADN forà, cosa…
eritròcit
Biologia
Cèl·lula sanguínia dels animals de sang vermella.
A l’espècie humana té forma de disc bicòncau, de 7,5 μ de diàmetre, és anucleada i no es reprodueix Es formen a la medulla òssia vermella i són destruïts en el sistema reticuloendotelial i en la melsa La vida mitjana és de 120 dies i la xifra normal aproximada és de 5,4 milions per m 3 en l’home i de 4,8 milions per m 3 en la dona Tenen una triple funció actuen com a vectors del O 2 i del CO 2 gràcies a la presència a l’interior de l’eritròcit de l’hemoglobina, i consegüentment són importants per a la respiració tissular regulen en part l’equilibri acidobàsic contrarestant l’…
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50 anys,…
bacteriòfag

Cicle lític d’un bacteriòfag
© fototeca.cat
Biologia
Virus paràsit específic de bacteris als quals causa la lisi en multiplicar-se en llur citoplasma.
Pot existir en tres estats diferents En estat de bacteriòfag virulent o virió és format per un ‘cap’ gairebé polièdric de 50 a 100 µm de secció unit a una “cua” més prima mitjançant la qual es fixa a la paret del bacteri i la lisa en un punt mitjançant els enzims específics que conté El cap consta d’una coberta proteica i d’un nucli d’àcid desoxiribonucleic ADN que en el moment de la infecció és injectat al bacteri a través de la cua del virió El virió no és capaç de reproduir-se aïlladament i només la propietat de la infectivitat justifica la seva condició d’organisme viu L’ADN que penetra…
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…